Factoritzar
\left(3x-2\right)\left(7x+8\right)
Calcula
\left(3x-2\right)\left(7x+8\right)
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
a+b=10 ab=21\left(-16\right)=-336
Factoritzeu l'expressió per agrupació. En primer lloc, cal reescriure l'expressió com a 21x^{2}+ax+bx-16. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,336 -2,168 -3,112 -4,84 -6,56 -7,48 -8,42 -12,28 -14,24 -16,21
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -336 de producte.
-1+336=335 -2+168=166 -3+112=109 -4+84=80 -6+56=50 -7+48=41 -8+42=34 -12+28=16 -14+24=10 -16+21=5
Calculeu la suma de cada parell.
a=-14 b=24
La solució és la parella que atorga 10 de suma.
\left(21x^{2}-14x\right)+\left(24x-16\right)
Reescriviu 21x^{2}+10x-16 com a \left(21x^{2}-14x\right)+\left(24x-16\right).
7x\left(3x-2\right)+8\left(3x-2\right)
7x al primer grup i 8 al segon grup.
\left(3x-2\right)\left(7x+8\right)
Simplifiqueu el terme comú 3x-2 mitjançant la propietat distributiva.
21x^{2}+10x-16=0
El polinomi quadràtic es pot factoritzar amb la transformació ax^{2}+bx+c=a\left(x-x_{1}\right)\left(x-x_{2}\right), on x_{1} i x_{2} són les solucions de l'equació quadràtica ax^{2}+bx+c=0.
x=\frac{-10±\sqrt{10^{2}-4\times 21\left(-16\right)}}{2\times 21}
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-10±\sqrt{100-4\times 21\left(-16\right)}}{2\times 21}
Eleveu 10 al quadrat.
x=\frac{-10±\sqrt{100-84\left(-16\right)}}{2\times 21}
Multipliqueu -4 per 21.
x=\frac{-10±\sqrt{100+1344}}{2\times 21}
Multipliqueu -84 per -16.
x=\frac{-10±\sqrt{1444}}{2\times 21}
Sumeu 100 i 1344.
x=\frac{-10±38}{2\times 21}
Calculeu l'arrel quadrada de 1444.
x=\frac{-10±38}{42}
Multipliqueu 2 per 21.
x=\frac{28}{42}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-10±38}{42} quan ± és més. Sumeu -10 i 38.
x=\frac{2}{3}
Redueix la fracció \frac{28}{42} al màxim extraient i anul·lant 14.
x=-\frac{48}{42}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-10±38}{42} quan ± és menys. Resteu 38 de -10.
x=-\frac{8}{7}
Redueix la fracció \frac{-48}{42} al màxim extraient i anul·lant 6.
21x^{2}+10x-16=21\left(x-\frac{2}{3}\right)\left(x-\left(-\frac{8}{7}\right)\right)
Factoritzeu l'expressió original mitjançant ax^{2}+bx+c=a\left(x-x_{1}\right)\left(x-x_{2}\right). Substituïu \frac{2}{3} per x_{1} i -\frac{8}{7} per x_{2}.
21x^{2}+10x-16=21\left(x-\frac{2}{3}\right)\left(x+\frac{8}{7}\right)
Simplifiqueu totes les expressions del formulari p-\left(-q\right) a p+q.
21x^{2}+10x-16=21\times \frac{3x-2}{3}\left(x+\frac{8}{7}\right)
Per restar \frac{2}{3} de x, trobeu un denominador comú i resteu-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció als termes més baixos sempre que sigui possible.
21x^{2}+10x-16=21\times \frac{3x-2}{3}\times \frac{7x+8}{7}
Sumeu \frac{8}{7} i x trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
21x^{2}+10x-16=21\times \frac{\left(3x-2\right)\left(7x+8\right)}{3\times 7}
Per multiplicar \frac{3x-2}{3} per \frac{7x+8}{7}, multipliqueu el numerador pel numerador i el denominador pel denominador. A continuació, reduïu la fracció als termes més baixos sempre que sigui possible.
21x^{2}+10x-16=21\times \frac{\left(3x-2\right)\left(7x+8\right)}{21}
Multipliqueu 3 per 7.
21x^{2}+10x-16=\left(3x-2\right)\left(7x+8\right)
Cancel·leu el factor comú més gran 21 a 21 i 21.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}