Resoleu x
x=\frac{3\sqrt{6}}{2}+2\approx 5,674234614
x=-\frac{3\sqrt{6}}{2}+2\approx -1,674234614
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2x^{2}-8x+6=25
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
2x^{2}-8x+6-25=0
Resteu 25 en tots dos costats.
2x^{2}-8x-19=0
Resteu 6 de 25 per obtenir -19.
x=\frac{-\left(-8\right)±\sqrt{\left(-8\right)^{2}-4\times 2\left(-19\right)}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, -8 per b i -19 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-8\right)±\sqrt{64-4\times 2\left(-19\right)}}{2\times 2}
Eleveu -8 al quadrat.
x=\frac{-\left(-8\right)±\sqrt{64-8\left(-19\right)}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
x=\frac{-\left(-8\right)±\sqrt{64+152}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per -19.
x=\frac{-\left(-8\right)±\sqrt{216}}{2\times 2}
Sumeu 64 i 152.
x=\frac{-\left(-8\right)±6\sqrt{6}}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de 216.
x=\frac{8±6\sqrt{6}}{2\times 2}
El contrari de -8 és 8.
x=\frac{8±6\sqrt{6}}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
x=\frac{6\sqrt{6}+8}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{8±6\sqrt{6}}{4} quan ± és més. Sumeu 8 i 6\sqrt{6}.
x=\frac{3\sqrt{6}}{2}+2
Dividiu 6\sqrt{6}+8 per 4.
x=\frac{8-6\sqrt{6}}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{8±6\sqrt{6}}{4} quan ± és menys. Resteu 6\sqrt{6} de 8.
x=-\frac{3\sqrt{6}}{2}+2
Dividiu 8-6\sqrt{6} per 4.
x=\frac{3\sqrt{6}}{2}+2 x=-\frac{3\sqrt{6}}{2}+2
L'equació ja s'ha resolt.
2x^{2}-8x+6=25
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
2x^{2}-8x=25-6
Resteu 6 en tots dos costats.
2x^{2}-8x=19
Resteu 25 de 6 per obtenir 19.
\frac{2x^{2}-8x}{2}=\frac{19}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
x^{2}+\left(-\frac{8}{2}\right)x=\frac{19}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
x^{2}-4x=\frac{19}{2}
Dividiu -8 per 2.
x^{2}-4x+\left(-2\right)^{2}=\frac{19}{2}+\left(-2\right)^{2}
Dividiu -4, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -2. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -2 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-4x+4=\frac{19}{2}+4
Eleveu -2 al quadrat.
x^{2}-4x+4=\frac{27}{2}
Sumeu \frac{19}{2} i 4.
\left(x-2\right)^{2}=\frac{27}{2}
Factor x^{2}-4x+4. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-2\right)^{2}}=\sqrt{\frac{27}{2}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-2=\frac{3\sqrt{6}}{2} x-2=-\frac{3\sqrt{6}}{2}
Simplifiqueu.
x=\frac{3\sqrt{6}}{2}+2 x=-\frac{3\sqrt{6}}{2}+2
Sumeu 2 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}