Resoleu x
x=\frac{\sqrt{5}+1}{4}\approx 0,809016994
x=\frac{1-\sqrt{5}}{4}\approx -0,309016994
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2x^{2}-x=\frac{1}{2}
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
2x^{2}-x-\frac{1}{2}=\frac{1}{2}-\frac{1}{2}
Resteu \frac{1}{2} als dos costats de l'equació.
2x^{2}-x-\frac{1}{2}=0
En restar \frac{1}{2} a si mateix s'obté 0.
x=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1-4\times 2\left(-\frac{1}{2}\right)}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, -1 per b i -\frac{1}{2} per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1-8\left(-\frac{1}{2}\right)}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
x=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1+4}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per -\frac{1}{2}.
x=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{5}}{2\times 2}
Sumeu 1 i 4.
x=\frac{1±\sqrt{5}}{2\times 2}
El contrari de -1 és 1.
x=\frac{1±\sqrt{5}}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
x=\frac{\sqrt{5}+1}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{1±\sqrt{5}}{4} quan ± és més. Sumeu 1 i \sqrt{5}.
x=\frac{1-\sqrt{5}}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{1±\sqrt{5}}{4} quan ± és menys. Resteu \sqrt{5} de 1.
x=\frac{\sqrt{5}+1}{4} x=\frac{1-\sqrt{5}}{4}
L'equació ja s'ha resolt.
2x^{2}-x=\frac{1}{2}
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{2x^{2}-x}{2}=\frac{\frac{1}{2}}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
x^{2}-\frac{1}{2}x=\frac{\frac{1}{2}}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
x^{2}-\frac{1}{2}x=\frac{1}{4}
Dividiu \frac{1}{2} per 2.
x^{2}-\frac{1}{2}x+\left(-\frac{1}{4}\right)^{2}=\frac{1}{4}+\left(-\frac{1}{4}\right)^{2}
Dividiu -\frac{1}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{1}{2}x+\frac{1}{16}=\frac{1}{4}+\frac{1}{16}
Per elevar -\frac{1}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{1}{2}x+\frac{1}{16}=\frac{5}{16}
Sumeu \frac{1}{4} i \frac{1}{16} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{1}{4}\right)^{2}=\frac{5}{16}
Factor x^{2}-\frac{1}{2}x+\frac{1}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{1}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{5}{16}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{1}{4}=\frac{\sqrt{5}}{4} x-\frac{1}{4}=-\frac{\sqrt{5}}{4}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{5}+1}{4} x=\frac{1-\sqrt{5}}{4}
Sumeu \frac{1}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}