Resoleu x
x = \frac{\sqrt{41} + 9}{4} \approx 3,850781059
x=\frac{9-\sqrt{41}}{4}\approx 0,649218941
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2x^{2}-9x+5=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-9\right)±\sqrt{\left(-9\right)^{2}-4\times 2\times 5}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, -9 per b i 5 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-9\right)±\sqrt{81-4\times 2\times 5}}{2\times 2}
Eleveu -9 al quadrat.
x=\frac{-\left(-9\right)±\sqrt{81-8\times 5}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
x=\frac{-\left(-9\right)±\sqrt{81-40}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per 5.
x=\frac{-\left(-9\right)±\sqrt{41}}{2\times 2}
Sumeu 81 i -40.
x=\frac{9±\sqrt{41}}{2\times 2}
El contrari de -9 és 9.
x=\frac{9±\sqrt{41}}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
x=\frac{\sqrt{41}+9}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{9±\sqrt{41}}{4} quan ± és més. Sumeu 9 i \sqrt{41}.
x=\frac{9-\sqrt{41}}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{9±\sqrt{41}}{4} quan ± és menys. Resteu \sqrt{41} de 9.
x=\frac{\sqrt{41}+9}{4} x=\frac{9-\sqrt{41}}{4}
L'equació ja s'ha resolt.
2x^{2}-9x+5=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
2x^{2}-9x+5-5=-5
Resteu 5 als dos costats de l'equació.
2x^{2}-9x=-5
En restar 5 a si mateix s'obté 0.
\frac{2x^{2}-9x}{2}=-\frac{5}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
x^{2}-\frac{9}{2}x=-\frac{5}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
x^{2}-\frac{9}{2}x+\left(-\frac{9}{4}\right)^{2}=-\frac{5}{2}+\left(-\frac{9}{4}\right)^{2}
Dividiu -\frac{9}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{9}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{9}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{9}{2}x+\frac{81}{16}=-\frac{5}{2}+\frac{81}{16}
Per elevar -\frac{9}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{9}{2}x+\frac{81}{16}=\frac{41}{16}
Sumeu -\frac{5}{2} i \frac{81}{16} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{9}{4}\right)^{2}=\frac{41}{16}
Factor x^{2}-\frac{9}{2}x+\frac{81}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{9}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{41}{16}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{9}{4}=\frac{\sqrt{41}}{4} x-\frac{9}{4}=-\frac{\sqrt{41}}{4}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{41}+9}{4} x=\frac{9-\sqrt{41}}{4}
Sumeu \frac{9}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}