Resoleu x
x=-4
x=7
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2x^{2}-6x-56=0
Resteu 56 en tots dos costats.
x^{2}-3x-28=0
Dividiu els dos costats per 2.
a+b=-3 ab=1\left(-28\right)=-28
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a x^{2}+ax+bx-28. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
1,-28 2,-14 4,-7
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és negatiu, el número negatiu té un valor més absolut que el positiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -28 de producte.
1-28=-27 2-14=-12 4-7=-3
Calculeu la suma de cada parell.
a=-7 b=4
La solució és la parella que atorga -3 de suma.
\left(x^{2}-7x\right)+\left(4x-28\right)
Reescriviu x^{2}-3x-28 com a \left(x^{2}-7x\right)+\left(4x-28\right).
x\left(x-7\right)+4\left(x-7\right)
x al primer grup i 4 al segon grup.
\left(x-7\right)\left(x+4\right)
Simplifiqueu el terme comú x-7 mitjançant la propietat distributiva.
x=7 x=-4
Per trobar solucions d'equació, resoleu x-7=0 i x+4=0.
2x^{2}-6x=56
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
2x^{2}-6x-56=56-56
Resteu 56 als dos costats de l'equació.
2x^{2}-6x-56=0
En restar 56 a si mateix s'obté 0.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{\left(-6\right)^{2}-4\times 2\left(-56\right)}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, -6 per b i -56 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{36-4\times 2\left(-56\right)}}{2\times 2}
Eleveu -6 al quadrat.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{36-8\left(-56\right)}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{36+448}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per -56.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{484}}{2\times 2}
Sumeu 36 i 448.
x=\frac{-\left(-6\right)±22}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de 484.
x=\frac{6±22}{2\times 2}
El contrari de -6 és 6.
x=\frac{6±22}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
x=\frac{28}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{6±22}{4} quan ± és més. Sumeu 6 i 22.
x=7
Dividiu 28 per 4.
x=-\frac{16}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{6±22}{4} quan ± és menys. Resteu 22 de 6.
x=-4
Dividiu -16 per 4.
x=7 x=-4
L'equació ja s'ha resolt.
2x^{2}-6x=56
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{2x^{2}-6x}{2}=\frac{56}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
x^{2}+\left(-\frac{6}{2}\right)x=\frac{56}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
x^{2}-3x=\frac{56}{2}
Dividiu -6 per 2.
x^{2}-3x=28
Dividiu 56 per 2.
x^{2}-3x+\left(-\frac{3}{2}\right)^{2}=28+\left(-\frac{3}{2}\right)^{2}
Dividiu -3, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{3}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{3}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-3x+\frac{9}{4}=28+\frac{9}{4}
Per elevar -\frac{3}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-3x+\frac{9}{4}=\frac{121}{4}
Sumeu 28 i \frac{9}{4}.
\left(x-\frac{3}{2}\right)^{2}=\frac{121}{4}
Factor x^{2}-3x+\frac{9}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{3}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{121}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{3}{2}=\frac{11}{2} x-\frac{3}{2}=-\frac{11}{2}
Simplifiqueu.
x=7 x=-4
Sumeu \frac{3}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}