Resoleu x
x = \frac{\sqrt{10} + 1}{3} \approx 1,387425887
x=\frac{1-\sqrt{10}}{3}\approx -0,72075922
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2x^{2}-\frac{4}{3}x-2=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-\frac{4}{3}\right)±\sqrt{\left(-\frac{4}{3}\right)^{2}-4\times 2\left(-2\right)}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, -\frac{4}{3} per b i -2 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-\frac{4}{3}\right)±\sqrt{\frac{16}{9}-4\times 2\left(-2\right)}}{2\times 2}
Per elevar -\frac{4}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x=\frac{-\left(-\frac{4}{3}\right)±\sqrt{\frac{16}{9}-8\left(-2\right)}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
x=\frac{-\left(-\frac{4}{3}\right)±\sqrt{\frac{16}{9}+16}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per -2.
x=\frac{-\left(-\frac{4}{3}\right)±\sqrt{\frac{160}{9}}}{2\times 2}
Sumeu \frac{16}{9} i 16.
x=\frac{-\left(-\frac{4}{3}\right)±\frac{4\sqrt{10}}{3}}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de \frac{160}{9}.
x=\frac{\frac{4}{3}±\frac{4\sqrt{10}}{3}}{2\times 2}
El contrari de -\frac{4}{3} és \frac{4}{3}.
x=\frac{\frac{4}{3}±\frac{4\sqrt{10}}{3}}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
x=\frac{4\sqrt{10}+4}{3\times 4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{\frac{4}{3}±\frac{4\sqrt{10}}{3}}{4} quan ± és més. Sumeu \frac{4}{3} i \frac{4\sqrt{10}}{3}.
x=\frac{\sqrt{10}+1}{3}
Dividiu \frac{4+4\sqrt{10}}{3} per 4.
x=\frac{4-4\sqrt{10}}{3\times 4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{\frac{4}{3}±\frac{4\sqrt{10}}{3}}{4} quan ± és menys. Resteu \frac{4\sqrt{10}}{3} de \frac{4}{3}.
x=\frac{1-\sqrt{10}}{3}
Dividiu \frac{4-4\sqrt{10}}{3} per 4.
x=\frac{\sqrt{10}+1}{3} x=\frac{1-\sqrt{10}}{3}
L'equació ja s'ha resolt.
2x^{2}-\frac{4}{3}x-2=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
2x^{2}-\frac{4}{3}x-2-\left(-2\right)=-\left(-2\right)
Sumeu 2 als dos costats de l'equació.
2x^{2}-\frac{4}{3}x=-\left(-2\right)
En restar -2 a si mateix s'obté 0.
2x^{2}-\frac{4}{3}x=2
Resteu -2 de 0.
\frac{2x^{2}-\frac{4}{3}x}{2}=\frac{2}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
x^{2}+\left(-\frac{\frac{4}{3}}{2}\right)x=\frac{2}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
x^{2}-\frac{2}{3}x=\frac{2}{2}
Dividiu -\frac{4}{3} per 2.
x^{2}-\frac{2}{3}x=1
Dividiu 2 per 2.
x^{2}-\frac{2}{3}x+\left(-\frac{1}{3}\right)^{2}=1+\left(-\frac{1}{3}\right)^{2}
Dividiu -\frac{2}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{3}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{3} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}=1+\frac{1}{9}
Per elevar -\frac{1}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}=\frac{10}{9}
Sumeu 1 i \frac{1}{9}.
\left(x-\frac{1}{3}\right)^{2}=\frac{10}{9}
Factor x^{2}-\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{1}{3}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{10}{9}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{1}{3}=\frac{\sqrt{10}}{3} x-\frac{1}{3}=-\frac{\sqrt{10}}{3}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{10}+1}{3} x=\frac{1-\sqrt{10}}{3}
Sumeu \frac{1}{3} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}