Resoleu x (complex solution)
x=-1+\sqrt{2}i\approx -1+1,414213562i
x=-\sqrt{2}i-1\approx -1-1,414213562i
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2x^{2}+4x+6=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-4±\sqrt{4^{2}-4\times 2\times 6}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, 4 per b i 6 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-4±\sqrt{16-4\times 2\times 6}}{2\times 2}
Eleveu 4 al quadrat.
x=\frac{-4±\sqrt{16-8\times 6}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
x=\frac{-4±\sqrt{16-48}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per 6.
x=\frac{-4±\sqrt{-32}}{2\times 2}
Sumeu 16 i -48.
x=\frac{-4±4\sqrt{2}i}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de -32.
x=\frac{-4±4\sqrt{2}i}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
x=\frac{-4+2^{\frac{5}{2}}i}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-4±4\sqrt{2}i}{4} quan ± és més. Sumeu -4 i 4i\sqrt{2}.
x=-1+\sqrt{2}i
Dividiu -4+i\times 2^{\frac{5}{2}} per 4.
x=\frac{-2^{\frac{5}{2}}i-4}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-4±4\sqrt{2}i}{4} quan ± és menys. Resteu 4i\sqrt{2} de -4.
x=-\sqrt{2}i-1
Dividiu -4-i\times 2^{\frac{5}{2}} per 4.
x=-1+\sqrt{2}i x=-\sqrt{2}i-1
L'equació ja s'ha resolt.
2x^{2}+4x+6=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
2x^{2}+4x+6-6=-6
Resteu 6 als dos costats de l'equació.
2x^{2}+4x=-6
En restar 6 a si mateix s'obté 0.
\frac{2x^{2}+4x}{2}=-\frac{6}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
x^{2}+\frac{4}{2}x=-\frac{6}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
x^{2}+2x=-\frac{6}{2}
Dividiu 4 per 2.
x^{2}+2x=-3
Dividiu -6 per 2.
x^{2}+2x+1^{2}=-3+1^{2}
Dividiu 2, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir 1. A continuació, sumeu el quadrat del nombre 1 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+2x+1=-3+1
Eleveu 1 al quadrat.
x^{2}+2x+1=-2
Sumeu -3 i 1.
\left(x+1\right)^{2}=-2
Factor x^{2}+2x+1. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+1\right)^{2}}=\sqrt{-2}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+1=\sqrt{2}i x+1=-\sqrt{2}i
Simplifiqueu.
x=-1+\sqrt{2}i x=-\sqrt{2}i-1
Resteu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}