Resoleu x
x = -\frac{13}{2} = -6\frac{1}{2} = -6,5
x=5
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2x^{2}+3x-2-63=0
Resteu 63 en tots dos costats.
2x^{2}+3x-65=0
Resteu -2 de 63 per obtenir -65.
a+b=3 ab=2\left(-65\right)=-130
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 2x^{2}+ax+bx-65. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,130 -2,65 -5,26 -10,13
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -130 de producte.
-1+130=129 -2+65=63 -5+26=21 -10+13=3
Calculeu la suma de cada parell.
a=-10 b=13
La solució és la parella que atorga 3 de suma.
\left(2x^{2}-10x\right)+\left(13x-65\right)
Reescriviu 2x^{2}+3x-65 com a \left(2x^{2}-10x\right)+\left(13x-65\right).
2x\left(x-5\right)+13\left(x-5\right)
2x al primer grup i 13 al segon grup.
\left(x-5\right)\left(2x+13\right)
Simplifiqueu el terme comú x-5 mitjançant la propietat distributiva.
x=5 x=-\frac{13}{2}
Per trobar solucions d'equació, resoleu x-5=0 i 2x+13=0.
2x^{2}+3x-2=63
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
2x^{2}+3x-2-63=63-63
Resteu 63 als dos costats de l'equació.
2x^{2}+3x-2-63=0
En restar 63 a si mateix s'obté 0.
2x^{2}+3x-65=0
Resteu 63 de -2.
x=\frac{-3±\sqrt{3^{2}-4\times 2\left(-65\right)}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, 3 per b i -65 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-3±\sqrt{9-4\times 2\left(-65\right)}}{2\times 2}
Eleveu 3 al quadrat.
x=\frac{-3±\sqrt{9-8\left(-65\right)}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
x=\frac{-3±\sqrt{9+520}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per -65.
x=\frac{-3±\sqrt{529}}{2\times 2}
Sumeu 9 i 520.
x=\frac{-3±23}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de 529.
x=\frac{-3±23}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
x=\frac{20}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-3±23}{4} quan ± és més. Sumeu -3 i 23.
x=5
Dividiu 20 per 4.
x=-\frac{26}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-3±23}{4} quan ± és menys. Resteu 23 de -3.
x=-\frac{13}{2}
Redueix la fracció \frac{-26}{4} al màxim extraient i anul·lant 2.
x=5 x=-\frac{13}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
2x^{2}+3x-2=63
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
2x^{2}+3x-2-\left(-2\right)=63-\left(-2\right)
Sumeu 2 als dos costats de l'equació.
2x^{2}+3x=63-\left(-2\right)
En restar -2 a si mateix s'obté 0.
2x^{2}+3x=65
Resteu -2 de 63.
\frac{2x^{2}+3x}{2}=\frac{65}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
x^{2}+\frac{3}{2}x=\frac{65}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
x^{2}+\frac{3}{2}x+\left(\frac{3}{4}\right)^{2}=\frac{65}{2}+\left(\frac{3}{4}\right)^{2}
Dividiu \frac{3}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{3}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{3}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{3}{2}x+\frac{9}{16}=\frac{65}{2}+\frac{9}{16}
Per elevar \frac{3}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{3}{2}x+\frac{9}{16}=\frac{529}{16}
Sumeu \frac{65}{2} i \frac{9}{16} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{3}{4}\right)^{2}=\frac{529}{16}
Factor x^{2}+\frac{3}{2}x+\frac{9}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{3}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{529}{16}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{3}{4}=\frac{23}{4} x+\frac{3}{4}=-\frac{23}{4}
Simplifiqueu.
x=5 x=-\frac{13}{2}
Resteu \frac{3}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}