Resoleu x (complex solution)
x=\frac{-1+\sqrt{3}i}{2}\approx -0,5+0,866025404i
x=\frac{-\sqrt{3}i-1}{2}\approx -0,5-0,866025404i
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2x^{2}+2x+2=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-2±\sqrt{2^{2}-4\times 2\times 2}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, 2 per b i 2 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-2±\sqrt{4-4\times 2\times 2}}{2\times 2}
Eleveu 2 al quadrat.
x=\frac{-2±\sqrt{4-8\times 2}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
x=\frac{-2±\sqrt{4-16}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per 2.
x=\frac{-2±\sqrt{-12}}{2\times 2}
Sumeu 4 i -16.
x=\frac{-2±2\sqrt{3}i}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de -12.
x=\frac{-2±2\sqrt{3}i}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
x=\frac{-2+2\sqrt{3}i}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-2±2\sqrt{3}i}{4} quan ± és més. Sumeu -2 i 2i\sqrt{3}.
x=\frac{-1+\sqrt{3}i}{2}
Dividiu -2+2i\sqrt{3} per 4.
x=\frac{-2\sqrt{3}i-2}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-2±2\sqrt{3}i}{4} quan ± és menys. Resteu 2i\sqrt{3} de -2.
x=\frac{-\sqrt{3}i-1}{2}
Dividiu -2-2i\sqrt{3} per 4.
x=\frac{-1+\sqrt{3}i}{2} x=\frac{-\sqrt{3}i-1}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
2x^{2}+2x+2=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
2x^{2}+2x+2-2=-2
Resteu 2 als dos costats de l'equació.
2x^{2}+2x=-2
En restar 2 a si mateix s'obté 0.
\frac{2x^{2}+2x}{2}=-\frac{2}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
x^{2}+\frac{2}{2}x=-\frac{2}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
x^{2}+x=-\frac{2}{2}
Dividiu 2 per 2.
x^{2}+x=-1
Dividiu -2 per 2.
x^{2}+x+\left(\frac{1}{2}\right)^{2}=-1+\left(\frac{1}{2}\right)^{2}
Dividiu 1, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+x+\frac{1}{4}=-1+\frac{1}{4}
Per elevar \frac{1}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+x+\frac{1}{4}=-\frac{3}{4}
Sumeu -1 i \frac{1}{4}.
\left(x+\frac{1}{2}\right)^{2}=-\frac{3}{4}
Factor x^{2}+x+\frac{1}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{2}\right)^{2}}=\sqrt{-\frac{3}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{2}=\frac{\sqrt{3}i}{2} x+\frac{1}{2}=-\frac{\sqrt{3}i}{2}
Simplifiqueu.
x=\frac{-1+\sqrt{3}i}{2} x=\frac{-\sqrt{3}i-1}{2}
Resteu \frac{1}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}