Resoleu x (complex solution)
x=\frac{-1+3\sqrt{71}i}{16}\approx -0,0625+1,579903082i
x=\frac{-3\sqrt{71}i-1}{16}\approx -0,0625-1,579903082i
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2x^{2}+\frac{1}{4}x+5=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\frac{1}{4}±\sqrt{\left(\frac{1}{4}\right)^{2}-4\times 2\times 5}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, \frac{1}{4} per b i 5 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\frac{1}{4}±\sqrt{\frac{1}{16}-4\times 2\times 5}}{2\times 2}
Per elevar \frac{1}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x=\frac{-\frac{1}{4}±\sqrt{\frac{1}{16}-8\times 5}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
x=\frac{-\frac{1}{4}±\sqrt{\frac{1}{16}-40}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per 5.
x=\frac{-\frac{1}{4}±\sqrt{-\frac{639}{16}}}{2\times 2}
Sumeu \frac{1}{16} i -40.
x=\frac{-\frac{1}{4}±\frac{3\sqrt{71}i}{4}}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de -\frac{639}{16}.
x=\frac{-\frac{1}{4}±\frac{3\sqrt{71}i}{4}}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
x=\frac{-1+3\sqrt{71}i}{4\times 4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-\frac{1}{4}±\frac{3\sqrt{71}i}{4}}{4} quan ± és més. Sumeu -\frac{1}{4} i \frac{3i\sqrt{71}}{4}.
x=\frac{-1+3\sqrt{71}i}{16}
Dividiu \frac{-1+3i\sqrt{71}}{4} per 4.
x=\frac{-3\sqrt{71}i-1}{4\times 4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-\frac{1}{4}±\frac{3\sqrt{71}i}{4}}{4} quan ± és menys. Resteu \frac{3i\sqrt{71}}{4} de -\frac{1}{4}.
x=\frac{-3\sqrt{71}i-1}{16}
Dividiu \frac{-1-3i\sqrt{71}}{4} per 4.
x=\frac{-1+3\sqrt{71}i}{16} x=\frac{-3\sqrt{71}i-1}{16}
L'equació ja s'ha resolt.
2x^{2}+\frac{1}{4}x+5=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
2x^{2}+\frac{1}{4}x+5-5=-5
Resteu 5 als dos costats de l'equació.
2x^{2}+\frac{1}{4}x=-5
En restar 5 a si mateix s'obté 0.
\frac{2x^{2}+\frac{1}{4}x}{2}=-\frac{5}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
x^{2}+\frac{\frac{1}{4}}{2}x=-\frac{5}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
x^{2}+\frac{1}{8}x=-\frac{5}{2}
Dividiu \frac{1}{4} per 2.
x^{2}+\frac{1}{8}x+\left(\frac{1}{16}\right)^{2}=-\frac{5}{2}+\left(\frac{1}{16}\right)^{2}
Dividiu \frac{1}{8}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{16}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{16} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{1}{8}x+\frac{1}{256}=-\frac{5}{2}+\frac{1}{256}
Per elevar \frac{1}{16} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{1}{8}x+\frac{1}{256}=-\frac{639}{256}
Sumeu -\frac{5}{2} i \frac{1}{256} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{1}{16}\right)^{2}=-\frac{639}{256}
Factor x^{2}+\frac{1}{8}x+\frac{1}{256}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{16}\right)^{2}}=\sqrt{-\frac{639}{256}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{16}=\frac{3\sqrt{71}i}{16} x+\frac{1}{16}=-\frac{3\sqrt{71}i}{16}
Simplifiqueu.
x=\frac{-1+3\sqrt{71}i}{16} x=\frac{-3\sqrt{71}i-1}{16}
Resteu \frac{1}{16} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}