Resoleu x
x=-1
x=2
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2x+4-2x^{2}=0
Resteu 2x^{2} en tots dos costats.
x+2-x^{2}=0
Dividiu els dos costats per 2.
-x^{2}+x+2=0
Torneu a ordenar el polinomi per posar-lo en forma estàndard. Poseu els termes en ordre, de la potència més gran a la més petita.
a+b=1 ab=-2=-2
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a -x^{2}+ax+bx+2. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
a=2 b=-1
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. L'únic parell d'aquest tipus és la solució del sistema.
\left(-x^{2}+2x\right)+\left(-x+2\right)
Reescriviu -x^{2}+x+2 com a \left(-x^{2}+2x\right)+\left(-x+2\right).
-x\left(x-2\right)-\left(x-2\right)
-x al primer grup i -1 al segon grup.
\left(x-2\right)\left(-x-1\right)
Simplifiqueu el terme comú x-2 mitjançant la propietat distributiva.
x=2 x=-1
Per trobar solucions d'equació, resoleu x-2=0 i -x-1=0.
2x+4-2x^{2}=0
Resteu 2x^{2} en tots dos costats.
-2x^{2}+2x+4=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-2±\sqrt{2^{2}-4\left(-2\right)\times 4}}{2\left(-2\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -2 per a, 2 per b i 4 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-2±\sqrt{4-4\left(-2\right)\times 4}}{2\left(-2\right)}
Eleveu 2 al quadrat.
x=\frac{-2±\sqrt{4+8\times 4}}{2\left(-2\right)}
Multipliqueu -4 per -2.
x=\frac{-2±\sqrt{4+32}}{2\left(-2\right)}
Multipliqueu 8 per 4.
x=\frac{-2±\sqrt{36}}{2\left(-2\right)}
Sumeu 4 i 32.
x=\frac{-2±6}{2\left(-2\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de 36.
x=\frac{-2±6}{-4}
Multipliqueu 2 per -2.
x=\frac{4}{-4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-2±6}{-4} quan ± és més. Sumeu -2 i 6.
x=-1
Dividiu 4 per -4.
x=-\frac{8}{-4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-2±6}{-4} quan ± és menys. Resteu 6 de -2.
x=2
Dividiu -8 per -4.
x=-1 x=2
L'equació ja s'ha resolt.
2x+4-2x^{2}=0
Resteu 2x^{2} en tots dos costats.
2x-2x^{2}=-4
Resteu 4 en tots dos costats. Qualsevol valor restat a zero dóna com a resultat la seva negació.
-2x^{2}+2x=-4
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{-2x^{2}+2x}{-2}=-\frac{4}{-2}
Dividiu els dos costats per -2.
x^{2}+\frac{2}{-2}x=-\frac{4}{-2}
En dividir per -2 es desfà la multiplicació per -2.
x^{2}-x=-\frac{4}{-2}
Dividiu 2 per -2.
x^{2}-x=2
Dividiu -4 per -2.
x^{2}-x+\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}=2+\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}
Dividiu -1, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-x+\frac{1}{4}=2+\frac{1}{4}
Per elevar -\frac{1}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-x+\frac{1}{4}=\frac{9}{4}
Sumeu 2 i \frac{1}{4}.
\left(x-\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{9}{4}
Factor x^{2}-x+\frac{1}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{1}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{9}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{1}{2}=\frac{3}{2} x-\frac{1}{2}=-\frac{3}{2}
Simplifiqueu.
x=2 x=-1
Sumeu \frac{1}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}