Resoleu t
t=\sqrt{6}+1\approx 3,449489743
t=1-\sqrt{6}\approx -1,449489743
Compartir
Copiat al porta-retalls
2t-\left(-5\right)=t^{2}
Resteu -5 en tots dos costats.
2t+5=t^{2}
El contrari de -5 és 5.
2t+5-t^{2}=0
Resteu t^{2} en tots dos costats.
-t^{2}+2t+5=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
t=\frac{-2±\sqrt{2^{2}-4\left(-1\right)\times 5}}{2\left(-1\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -1 per a, 2 per b i 5 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
t=\frac{-2±\sqrt{4-4\left(-1\right)\times 5}}{2\left(-1\right)}
Eleveu 2 al quadrat.
t=\frac{-2±\sqrt{4+4\times 5}}{2\left(-1\right)}
Multipliqueu -4 per -1.
t=\frac{-2±\sqrt{4+20}}{2\left(-1\right)}
Multipliqueu 4 per 5.
t=\frac{-2±\sqrt{24}}{2\left(-1\right)}
Sumeu 4 i 20.
t=\frac{-2±2\sqrt{6}}{2\left(-1\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de 24.
t=\frac{-2±2\sqrt{6}}{-2}
Multipliqueu 2 per -1.
t=\frac{2\sqrt{6}-2}{-2}
Ara resoleu l'equació t=\frac{-2±2\sqrt{6}}{-2} quan ± és més. Sumeu -2 i 2\sqrt{6}.
t=1-\sqrt{6}
Dividiu -2+2\sqrt{6} per -2.
t=\frac{-2\sqrt{6}-2}{-2}
Ara resoleu l'equació t=\frac{-2±2\sqrt{6}}{-2} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{6} de -2.
t=\sqrt{6}+1
Dividiu -2-2\sqrt{6} per -2.
t=1-\sqrt{6} t=\sqrt{6}+1
L'equació ja s'ha resolt.
2t-t^{2}=-5
Resteu t^{2} en tots dos costats.
-t^{2}+2t=-5
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{-t^{2}+2t}{-1}=-\frac{5}{-1}
Dividiu els dos costats per -1.
t^{2}+\frac{2}{-1}t=-\frac{5}{-1}
En dividir per -1 es desfà la multiplicació per -1.
t^{2}-2t=-\frac{5}{-1}
Dividiu 2 per -1.
t^{2}-2t=5
Dividiu -5 per -1.
t^{2}-2t+1=5+1
Dividiu -2, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -1. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -1 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
t^{2}-2t+1=6
Sumeu 5 i 1.
\left(t-1\right)^{2}=6
Factor t^{2}-2t+1. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(t-1\right)^{2}}=\sqrt{6}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
t-1=\sqrt{6} t-1=-\sqrt{6}
Simplifiqueu.
t=\sqrt{6}+1 t=1-\sqrt{6}
Sumeu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}