Resoleu r
r=-1
r = \frac{3}{2} = 1\frac{1}{2} = 1,5
Compartir
Copiat al porta-retalls
a+b=-1 ab=2\left(-3\right)=-6
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 2r^{2}+ar+br-3. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
1,-6 2,-3
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és negatiu, el número negatiu té un valor més absolut que el positiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -6 de producte.
1-6=-5 2-3=-1
Calculeu la suma de cada parell.
a=-3 b=2
La solució és la parella que atorga -1 de suma.
\left(2r^{2}-3r\right)+\left(2r-3\right)
Reescriviu 2r^{2}-r-3 com a \left(2r^{2}-3r\right)+\left(2r-3\right).
r\left(2r-3\right)+2r-3
Simplifiqueu r a 2r^{2}-3r.
\left(2r-3\right)\left(r+1\right)
Simplifiqueu el terme comú 2r-3 mitjançant la propietat distributiva.
r=\frac{3}{2} r=-1
Per trobar solucions d'equació, resoleu 2r-3=0 i r+1=0.
2r^{2}-r-3=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
r=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1-4\times 2\left(-3\right)}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, -1 per b i -3 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
r=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1-8\left(-3\right)}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
r=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1+24}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per -3.
r=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{25}}{2\times 2}
Sumeu 1 i 24.
r=\frac{-\left(-1\right)±5}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de 25.
r=\frac{1±5}{2\times 2}
El contrari de -1 és 1.
r=\frac{1±5}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
r=\frac{6}{4}
Ara resoleu l'equació r=\frac{1±5}{4} quan ± és més. Sumeu 1 i 5.
r=\frac{3}{2}
Redueix la fracció \frac{6}{4} al màxim extraient i anul·lant 2.
r=-\frac{4}{4}
Ara resoleu l'equació r=\frac{1±5}{4} quan ± és menys. Resteu 5 de 1.
r=-1
Dividiu -4 per 4.
r=\frac{3}{2} r=-1
L'equació ja s'ha resolt.
2r^{2}-r-3=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
2r^{2}-r-3-\left(-3\right)=-\left(-3\right)
Sumeu 3 als dos costats de l'equació.
2r^{2}-r=-\left(-3\right)
En restar -3 a si mateix s'obté 0.
2r^{2}-r=3
Resteu -3 de 0.
\frac{2r^{2}-r}{2}=\frac{3}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
r^{2}-\frac{1}{2}r=\frac{3}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
r^{2}-\frac{1}{2}r+\left(-\frac{1}{4}\right)^{2}=\frac{3}{2}+\left(-\frac{1}{4}\right)^{2}
Dividiu -\frac{1}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
r^{2}-\frac{1}{2}r+\frac{1}{16}=\frac{3}{2}+\frac{1}{16}
Per elevar -\frac{1}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
r^{2}-\frac{1}{2}r+\frac{1}{16}=\frac{25}{16}
Sumeu \frac{3}{2} i \frac{1}{16} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(r-\frac{1}{4}\right)^{2}=\frac{25}{16}
Factor r^{2}-\frac{1}{2}r+\frac{1}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(r-\frac{1}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{25}{16}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
r-\frac{1}{4}=\frac{5}{4} r-\frac{1}{4}=-\frac{5}{4}
Simplifiqueu.
r=\frac{3}{2} r=-1
Sumeu \frac{1}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}