Resoleu n
n = \frac{\sqrt{19} + 3}{2} \approx 3,679449472
n=\frac{3-\sqrt{19}}{2}\approx -0,679449472
Compartir
Copiat al porta-retalls
2n^{2}-10n-5+4n=0
Afegiu 4n als dos costats.
2n^{2}-6n-5=0
Combineu -10n i 4n per obtenir -6n.
n=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{\left(-6\right)^{2}-4\times 2\left(-5\right)}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, -6 per b i -5 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
n=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{36-4\times 2\left(-5\right)}}{2\times 2}
Eleveu -6 al quadrat.
n=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{36-8\left(-5\right)}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
n=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{36+40}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per -5.
n=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{76}}{2\times 2}
Sumeu 36 i 40.
n=\frac{-\left(-6\right)±2\sqrt{19}}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de 76.
n=\frac{6±2\sqrt{19}}{2\times 2}
El contrari de -6 és 6.
n=\frac{6±2\sqrt{19}}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
n=\frac{2\sqrt{19}+6}{4}
Ara resoleu l'equació n=\frac{6±2\sqrt{19}}{4} quan ± és més. Sumeu 6 i 2\sqrt{19}.
n=\frac{\sqrt{19}+3}{2}
Dividiu 6+2\sqrt{19} per 4.
n=\frac{6-2\sqrt{19}}{4}
Ara resoleu l'equació n=\frac{6±2\sqrt{19}}{4} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{19} de 6.
n=\frac{3-\sqrt{19}}{2}
Dividiu 6-2\sqrt{19} per 4.
n=\frac{\sqrt{19}+3}{2} n=\frac{3-\sqrt{19}}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
2n^{2}-10n-5+4n=0
Afegiu 4n als dos costats.
2n^{2}-6n-5=0
Combineu -10n i 4n per obtenir -6n.
2n^{2}-6n=5
Afegiu 5 als dos costats. Qualsevol valor més zero dóna com a resultat el mateix valor.
\frac{2n^{2}-6n}{2}=\frac{5}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
n^{2}+\left(-\frac{6}{2}\right)n=\frac{5}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
n^{2}-3n=\frac{5}{2}
Dividiu -6 per 2.
n^{2}-3n+\left(-\frac{3}{2}\right)^{2}=\frac{5}{2}+\left(-\frac{3}{2}\right)^{2}
Dividiu -3, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{3}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{3}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
n^{2}-3n+\frac{9}{4}=\frac{5}{2}+\frac{9}{4}
Per elevar -\frac{3}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
n^{2}-3n+\frac{9}{4}=\frac{19}{4}
Sumeu \frac{5}{2} i \frac{9}{4} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(n-\frac{3}{2}\right)^{2}=\frac{19}{4}
Factor n^{2}-3n+\frac{9}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(n-\frac{3}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{19}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
n-\frac{3}{2}=\frac{\sqrt{19}}{2} n-\frac{3}{2}=-\frac{\sqrt{19}}{2}
Simplifiqueu.
n=\frac{\sqrt{19}+3}{2} n=\frac{3-\sqrt{19}}{2}
Sumeu \frac{3}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}