Resoleu k
k=\frac{\sqrt{34}}{2}+1\approx 3,915475947
k=-\frac{\sqrt{34}}{2}+1\approx -1,915475947
Compartir
Copiat al porta-retalls
2k^{2}-4k-15=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
k=\frac{-\left(-4\right)±\sqrt{\left(-4\right)^{2}-4\times 2\left(-15\right)}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, -4 per b i -15 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
k=\frac{-\left(-4\right)±\sqrt{16-4\times 2\left(-15\right)}}{2\times 2}
Eleveu -4 al quadrat.
k=\frac{-\left(-4\right)±\sqrt{16-8\left(-15\right)}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
k=\frac{-\left(-4\right)±\sqrt{16+120}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per -15.
k=\frac{-\left(-4\right)±\sqrt{136}}{2\times 2}
Sumeu 16 i 120.
k=\frac{-\left(-4\right)±2\sqrt{34}}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de 136.
k=\frac{4±2\sqrt{34}}{2\times 2}
El contrari de -4 és 4.
k=\frac{4±2\sqrt{34}}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
k=\frac{2\sqrt{34}+4}{4}
Ara resoleu l'equació k=\frac{4±2\sqrt{34}}{4} quan ± és més. Sumeu 4 i 2\sqrt{34}.
k=\frac{\sqrt{34}}{2}+1
Dividiu 4+2\sqrt{34} per 4.
k=\frac{4-2\sqrt{34}}{4}
Ara resoleu l'equació k=\frac{4±2\sqrt{34}}{4} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{34} de 4.
k=-\frac{\sqrt{34}}{2}+1
Dividiu 4-2\sqrt{34} per 4.
k=\frac{\sqrt{34}}{2}+1 k=-\frac{\sqrt{34}}{2}+1
L'equació ja s'ha resolt.
2k^{2}-4k-15=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
2k^{2}-4k-15-\left(-15\right)=-\left(-15\right)
Sumeu 15 als dos costats de l'equació.
2k^{2}-4k=-\left(-15\right)
En restar -15 a si mateix s'obté 0.
2k^{2}-4k=15
Resteu -15 de 0.
\frac{2k^{2}-4k}{2}=\frac{15}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
k^{2}+\left(-\frac{4}{2}\right)k=\frac{15}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
k^{2}-2k=\frac{15}{2}
Dividiu -4 per 2.
k^{2}-2k+1=\frac{15}{2}+1
Dividiu -2, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -1. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -1 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
k^{2}-2k+1=\frac{17}{2}
Sumeu \frac{15}{2} i 1.
\left(k-1\right)^{2}=\frac{17}{2}
Factor k^{2}-2k+1. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(k-1\right)^{2}}=\sqrt{\frac{17}{2}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
k-1=\frac{\sqrt{34}}{2} k-1=-\frac{\sqrt{34}}{2}
Simplifiqueu.
k=\frac{\sqrt{34}}{2}+1 k=-\frac{\sqrt{34}}{2}+1
Sumeu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}