Factoritzar
\left(2a-1\right)\left(a+1\right)
Calcula
\left(2a-1\right)\left(a+1\right)
Compartir
Copiat al porta-retalls
p+q=1 pq=2\left(-1\right)=-2
Factoritzeu l'expressió per agrupació. En primer lloc, cal reescriure l'expressió com a 2a^{2}+pa+qa-1. Per cercar p i q, configureu un sistema per resoldre.
p=-1 q=2
Com que pq és negatiu, p i q tenen els signes oposats. Com que p+q és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. L'únic parell d'aquest tipus és la solució del sistema.
\left(2a^{2}-a\right)+\left(2a-1\right)
Reescriviu 2a^{2}+a-1 com a \left(2a^{2}-a\right)+\left(2a-1\right).
a\left(2a-1\right)+2a-1
Simplifiqueu a a 2a^{2}-a.
\left(2a-1\right)\left(a+1\right)
Simplifiqueu el terme comú 2a-1 mitjançant la propietat distributiva.
2a^{2}+a-1=0
El polinomi quadràtic es pot factoritzar amb la transformació ax^{2}+bx+c=a\left(x-x_{1}\right)\left(x-x_{2}\right), on x_{1} i x_{2} són les solucions de l'equació quadràtica ax^{2}+bx+c=0.
a=\frac{-1±\sqrt{1^{2}-4\times 2\left(-1\right)}}{2\times 2}
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
a=\frac{-1±\sqrt{1-4\times 2\left(-1\right)}}{2\times 2}
Eleveu 1 al quadrat.
a=\frac{-1±\sqrt{1-8\left(-1\right)}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
a=\frac{-1±\sqrt{1+8}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per -1.
a=\frac{-1±\sqrt{9}}{2\times 2}
Sumeu 1 i 8.
a=\frac{-1±3}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de 9.
a=\frac{-1±3}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
a=\frac{2}{4}
Ara resoleu l'equació a=\frac{-1±3}{4} quan ± és més. Sumeu -1 i 3.
a=\frac{1}{2}
Redueix la fracció \frac{2}{4} al màxim extraient i anul·lant 2.
a=-\frac{4}{4}
Ara resoleu l'equació a=\frac{-1±3}{4} quan ± és menys. Resteu 3 de -1.
a=-1
Dividiu -4 per 4.
2a^{2}+a-1=2\left(a-\frac{1}{2}\right)\left(a-\left(-1\right)\right)
Factoritzeu l'expressió original mitjançant ax^{2}+bx+c=a\left(x-x_{1}\right)\left(x-x_{2}\right). Substituïu \frac{1}{2} per x_{1} i -1 per x_{2}.
2a^{2}+a-1=2\left(a-\frac{1}{2}\right)\left(a+1\right)
Simplifiqueu totes les expressions del formulari p-\left(-q\right) a p+q.
2a^{2}+a-1=2\times \frac{2a-1}{2}\left(a+1\right)
Per restar \frac{1}{2} de a, trobeu un denominador comú i resteu-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció als termes més baixos sempre que sigui possible.
2a^{2}+a-1=\left(2a-1\right)\left(a+1\right)
Cancel·leu el factor comú més gran 2 a 2 i 2.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}