Resoleu x
x = \frac{3 \sqrt{5} + 7}{2} \approx 6,854101966
x=\frac{7-3\sqrt{5}}{2}\approx 0,145898034
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2x^{2}-14x+2=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-14\right)±\sqrt{\left(-14\right)^{2}-4\times 2\times 2}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, -14 per b i 2 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-14\right)±\sqrt{196-4\times 2\times 2}}{2\times 2}
Eleveu -14 al quadrat.
x=\frac{-\left(-14\right)±\sqrt{196-8\times 2}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
x=\frac{-\left(-14\right)±\sqrt{196-16}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per 2.
x=\frac{-\left(-14\right)±\sqrt{180}}{2\times 2}
Sumeu 196 i -16.
x=\frac{-\left(-14\right)±6\sqrt{5}}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de 180.
x=\frac{14±6\sqrt{5}}{2\times 2}
El contrari de -14 és 14.
x=\frac{14±6\sqrt{5}}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
x=\frac{6\sqrt{5}+14}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{14±6\sqrt{5}}{4} quan ± és més. Sumeu 14 i 6\sqrt{5}.
x=\frac{3\sqrt{5}+7}{2}
Dividiu 14+6\sqrt{5} per 4.
x=\frac{14-6\sqrt{5}}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{14±6\sqrt{5}}{4} quan ± és menys. Resteu 6\sqrt{5} de 14.
x=\frac{7-3\sqrt{5}}{2}
Dividiu 14-6\sqrt{5} per 4.
x=\frac{3\sqrt{5}+7}{2} x=\frac{7-3\sqrt{5}}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
2x^{2}-14x+2=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
2x^{2}-14x+2-2=-2
Resteu 2 als dos costats de l'equació.
2x^{2}-14x=-2
En restar 2 a si mateix s'obté 0.
\frac{2x^{2}-14x}{2}=-\frac{2}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
x^{2}+\left(-\frac{14}{2}\right)x=-\frac{2}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
x^{2}-7x=-\frac{2}{2}
Dividiu -14 per 2.
x^{2}-7x=-1
Dividiu -2 per 2.
x^{2}-7x+\left(-\frac{7}{2}\right)^{2}=-1+\left(-\frac{7}{2}\right)^{2}
Dividiu -7, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{7}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{7}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-7x+\frac{49}{4}=-1+\frac{49}{4}
Per elevar -\frac{7}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-7x+\frac{49}{4}=\frac{45}{4}
Sumeu -1 i \frac{49}{4}.
\left(x-\frac{7}{2}\right)^{2}=\frac{45}{4}
Factor x^{2}-7x+\frac{49}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{7}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{45}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{7}{2}=\frac{3\sqrt{5}}{2} x-\frac{7}{2}=-\frac{3\sqrt{5}}{2}
Simplifiqueu.
x=\frac{3\sqrt{5}+7}{2} x=\frac{7-3\sqrt{5}}{2}
Sumeu \frac{7}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}