Resoleu x
x = -\frac{9}{2} = -4\frac{1}{2} = -4,5
x=4
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2x^{2}+x-6-30=0
Resteu 30 en tots dos costats.
2x^{2}+x-36=0
Resteu -6 de 30 per obtenir -36.
a+b=1 ab=2\left(-36\right)=-72
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 2x^{2}+ax+bx-36. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,72 -2,36 -3,24 -4,18 -6,12 -8,9
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -72 de producte.
-1+72=71 -2+36=34 -3+24=21 -4+18=14 -6+12=6 -8+9=1
Calculeu la suma de cada parell.
a=-8 b=9
La solució és la parella que atorga 1 de suma.
\left(2x^{2}-8x\right)+\left(9x-36\right)
Reescriviu 2x^{2}+x-36 com a \left(2x^{2}-8x\right)+\left(9x-36\right).
2x\left(x-4\right)+9\left(x-4\right)
2x al primer grup i 9 al segon grup.
\left(x-4\right)\left(2x+9\right)
Simplifiqueu el terme comú x-4 mitjançant la propietat distributiva.
x=4 x=-\frac{9}{2}
Per trobar solucions d'equació, resoleu x-4=0 i 2x+9=0.
2x^{2}+x-6=30
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
2x^{2}+x-6-30=30-30
Resteu 30 als dos costats de l'equació.
2x^{2}+x-6-30=0
En restar 30 a si mateix s'obté 0.
2x^{2}+x-36=0
Resteu 30 de -6.
x=\frac{-1±\sqrt{1^{2}-4\times 2\left(-36\right)}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, 1 per b i -36 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-1±\sqrt{1-4\times 2\left(-36\right)}}{2\times 2}
Eleveu 1 al quadrat.
x=\frac{-1±\sqrt{1-8\left(-36\right)}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
x=\frac{-1±\sqrt{1+288}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per -36.
x=\frac{-1±\sqrt{289}}{2\times 2}
Sumeu 1 i 288.
x=\frac{-1±17}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de 289.
x=\frac{-1±17}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
x=\frac{16}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-1±17}{4} quan ± és més. Sumeu -1 i 17.
x=4
Dividiu 16 per 4.
x=-\frac{18}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-1±17}{4} quan ± és menys. Resteu 17 de -1.
x=-\frac{9}{2}
Redueix la fracció \frac{-18}{4} al màxim extraient i anul·lant 2.
x=4 x=-\frac{9}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
2x^{2}+x-6=30
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
2x^{2}+x-6-\left(-6\right)=30-\left(-6\right)
Sumeu 6 als dos costats de l'equació.
2x^{2}+x=30-\left(-6\right)
En restar -6 a si mateix s'obté 0.
2x^{2}+x=36
Resteu -6 de 30.
\frac{2x^{2}+x}{2}=\frac{36}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
x^{2}+\frac{1}{2}x=\frac{36}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
x^{2}+\frac{1}{2}x=18
Dividiu 36 per 2.
x^{2}+\frac{1}{2}x+\left(\frac{1}{4}\right)^{2}=18+\left(\frac{1}{4}\right)^{2}
Dividiu \frac{1}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{1}{2}x+\frac{1}{16}=18+\frac{1}{16}
Per elevar \frac{1}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{1}{2}x+\frac{1}{16}=\frac{289}{16}
Sumeu 18 i \frac{1}{16}.
\left(x+\frac{1}{4}\right)^{2}=\frac{289}{16}
Factor x^{2}+\frac{1}{2}x+\frac{1}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{289}{16}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{4}=\frac{17}{4} x+\frac{1}{4}=-\frac{17}{4}
Simplifiqueu.
x=4 x=-\frac{9}{2}
Resteu \frac{1}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}