Resoleu x (complex solution)
x=\frac{-7+\sqrt{1871}i}{16}\approx -0,4375+2,703441094i
x=\frac{-\sqrt{1871}i-7}{16}\approx -0,4375-2,703441094i
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
8x^{2}+7x+60=0
Combineu 2x^{2} i 6x^{2} per obtenir 8x^{2}.
x=\frac{-7±\sqrt{7^{2}-4\times 8\times 60}}{2\times 8}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 8 per a, 7 per b i 60 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-7±\sqrt{49-4\times 8\times 60}}{2\times 8}
Eleveu 7 al quadrat.
x=\frac{-7±\sqrt{49-32\times 60}}{2\times 8}
Multipliqueu -4 per 8.
x=\frac{-7±\sqrt{49-1920}}{2\times 8}
Multipliqueu -32 per 60.
x=\frac{-7±\sqrt{-1871}}{2\times 8}
Sumeu 49 i -1920.
x=\frac{-7±\sqrt{1871}i}{2\times 8}
Calculeu l'arrel quadrada de -1871.
x=\frac{-7±\sqrt{1871}i}{16}
Multipliqueu 2 per 8.
x=\frac{-7+\sqrt{1871}i}{16}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-7±\sqrt{1871}i}{16} quan ± és més. Sumeu -7 i i\sqrt{1871}.
x=\frac{-\sqrt{1871}i-7}{16}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-7±\sqrt{1871}i}{16} quan ± és menys. Resteu i\sqrt{1871} de -7.
x=\frac{-7+\sqrt{1871}i}{16} x=\frac{-\sqrt{1871}i-7}{16}
L'equació ja s'ha resolt.
8x^{2}+7x+60=0
Combineu 2x^{2} i 6x^{2} per obtenir 8x^{2}.
8x^{2}+7x=-60
Resteu 60 en tots dos costats. Qualsevol valor restat a zero dóna com a resultat la seva negació.
\frac{8x^{2}+7x}{8}=-\frac{60}{8}
Dividiu els dos costats per 8.
x^{2}+\frac{7}{8}x=-\frac{60}{8}
En dividir per 8 es desfà la multiplicació per 8.
x^{2}+\frac{7}{8}x=-\frac{15}{2}
Redueix la fracció \frac{-60}{8} al màxim extraient i anul·lant 4.
x^{2}+\frac{7}{8}x+\left(\frac{7}{16}\right)^{2}=-\frac{15}{2}+\left(\frac{7}{16}\right)^{2}
Dividiu \frac{7}{8}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{7}{16}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{7}{16} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{7}{8}x+\frac{49}{256}=-\frac{15}{2}+\frac{49}{256}
Per elevar \frac{7}{16} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{7}{8}x+\frac{49}{256}=-\frac{1871}{256}
Sumeu -\frac{15}{2} i \frac{49}{256} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{7}{16}\right)^{2}=-\frac{1871}{256}
Factor x^{2}+\frac{7}{8}x+\frac{49}{256}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{7}{16}\right)^{2}}=\sqrt{-\frac{1871}{256}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{7}{16}=\frac{\sqrt{1871}i}{16} x+\frac{7}{16}=-\frac{\sqrt{1871}i}{16}
Simplifiqueu.
x=\frac{-7+\sqrt{1871}i}{16} x=\frac{-\sqrt{1871}i-7}{16}
Resteu \frac{7}{16} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}