Resoleu x
x=\frac{1}{2}=0,5
x=3
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2x^{2}+3-7x=0
Resteu 7x en tots dos costats.
2x^{2}-7x+3=0
Torneu a ordenar el polinomi per posar-lo en forma estàndard. Poseu els termes en ordre, de la potència més gran a la més petita.
a+b=-7 ab=2\times 3=6
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 2x^{2}+ax+bx+3. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,-6 -2,-3
Com que ab és positiu, a i b tenen el mateix inici de sessió. Com que a+b és negatiu, a i b són ambdós negatius. Llista de totes les parelles d'enters que donen 6 de producte.
-1-6=-7 -2-3=-5
Calculeu la suma de cada parell.
a=-6 b=-1
La solució és la parella que atorga -7 de suma.
\left(2x^{2}-6x\right)+\left(-x+3\right)
Reescriviu 2x^{2}-7x+3 com a \left(2x^{2}-6x\right)+\left(-x+3\right).
2x\left(x-3\right)-\left(x-3\right)
2x al primer grup i -1 al segon grup.
\left(x-3\right)\left(2x-1\right)
Simplifiqueu el terme comú x-3 mitjançant la propietat distributiva.
x=3 x=\frac{1}{2}
Per trobar solucions d'equació, resoleu x-3=0 i 2x-1=0.
2x^{2}+3-7x=0
Resteu 7x en tots dos costats.
2x^{2}-7x+3=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{\left(-7\right)^{2}-4\times 2\times 3}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, -7 per b i 3 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{49-4\times 2\times 3}}{2\times 2}
Eleveu -7 al quadrat.
x=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{49-8\times 3}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
x=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{49-24}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per 3.
x=\frac{-\left(-7\right)±\sqrt{25}}{2\times 2}
Sumeu 49 i -24.
x=\frac{-\left(-7\right)±5}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de 25.
x=\frac{7±5}{2\times 2}
El contrari de -7 és 7.
x=\frac{7±5}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
x=\frac{12}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{7±5}{4} quan ± és més. Sumeu 7 i 5.
x=3
Dividiu 12 per 4.
x=\frac{2}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{7±5}{4} quan ± és menys. Resteu 5 de 7.
x=\frac{1}{2}
Redueix la fracció \frac{2}{4} al màxim extraient i anul·lant 2.
x=3 x=\frac{1}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
2x^{2}+3-7x=0
Resteu 7x en tots dos costats.
2x^{2}-7x=-3
Resteu 3 en tots dos costats. Qualsevol valor restat a zero dóna com a resultat la seva negació.
\frac{2x^{2}-7x}{2}=-\frac{3}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
x^{2}-\frac{7}{2}x=-\frac{3}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
x^{2}-\frac{7}{2}x+\left(-\frac{7}{4}\right)^{2}=-\frac{3}{2}+\left(-\frac{7}{4}\right)^{2}
Dividiu -\frac{7}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{7}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{7}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{7}{2}x+\frac{49}{16}=-\frac{3}{2}+\frac{49}{16}
Per elevar -\frac{7}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{7}{2}x+\frac{49}{16}=\frac{25}{16}
Sumeu -\frac{3}{2} i \frac{49}{16} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{7}{4}\right)^{2}=\frac{25}{16}
Factor x^{2}-\frac{7}{2}x+\frac{49}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{7}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{25}{16}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{7}{4}=\frac{5}{4} x-\frac{7}{4}=-\frac{5}{4}
Simplifiqueu.
x=3 x=\frac{1}{2}
Sumeu \frac{7}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}