Resoleu x
x=\frac{3\sqrt{6}}{2}-3\approx 0,674234614
x=-\frac{3\sqrt{6}}{2}-3\approx -6,674234614
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2x^{2}+12x-9=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-12±\sqrt{12^{2}-4\times 2\left(-9\right)}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, 12 per b i -9 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-12±\sqrt{144-4\times 2\left(-9\right)}}{2\times 2}
Eleveu 12 al quadrat.
x=\frac{-12±\sqrt{144-8\left(-9\right)}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
x=\frac{-12±\sqrt{144+72}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per -9.
x=\frac{-12±\sqrt{216}}{2\times 2}
Sumeu 144 i 72.
x=\frac{-12±6\sqrt{6}}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de 216.
x=\frac{-12±6\sqrt{6}}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
x=\frac{6\sqrt{6}-12}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-12±6\sqrt{6}}{4} quan ± és més. Sumeu -12 i 6\sqrt{6}.
x=\frac{3\sqrt{6}}{2}-3
Dividiu -12+6\sqrt{6} per 4.
x=\frac{-6\sqrt{6}-12}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-12±6\sqrt{6}}{4} quan ± és menys. Resteu 6\sqrt{6} de -12.
x=-\frac{3\sqrt{6}}{2}-3
Dividiu -12-6\sqrt{6} per 4.
x=\frac{3\sqrt{6}}{2}-3 x=-\frac{3\sqrt{6}}{2}-3
L'equació ja s'ha resolt.
2x^{2}+12x-9=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
2x^{2}+12x-9-\left(-9\right)=-\left(-9\right)
Sumeu 9 als dos costats de l'equació.
2x^{2}+12x=-\left(-9\right)
En restar -9 a si mateix s'obté 0.
2x^{2}+12x=9
Resteu -9 de 0.
\frac{2x^{2}+12x}{2}=\frac{9}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
x^{2}+\frac{12}{2}x=\frac{9}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
x^{2}+6x=\frac{9}{2}
Dividiu 12 per 2.
x^{2}+6x+3^{2}=\frac{9}{2}+3^{2}
Dividiu 6, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir 3. A continuació, sumeu el quadrat del nombre 3 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+6x+9=\frac{9}{2}+9
Eleveu 3 al quadrat.
x^{2}+6x+9=\frac{27}{2}
Sumeu \frac{9}{2} i 9.
\left(x+3\right)^{2}=\frac{27}{2}
Factor x^{2}+6x+9. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+3\right)^{2}}=\sqrt{\frac{27}{2}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+3=\frac{3\sqrt{6}}{2} x+3=-\frac{3\sqrt{6}}{2}
Simplifiqueu.
x=\frac{3\sqrt{6}}{2}-3 x=-\frac{3\sqrt{6}}{2}-3
Resteu 3 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}