Resoleu a
a = \frac{\sqrt{265} - 1}{4} \approx 3,819705149
a=\frac{-\sqrt{265}-1}{4}\approx -4,319705149
Compartir
Copiat al porta-retalls
2a^{2}-18+a=15
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 2 per a^{2}-9.
2a^{2}-18+a-15=0
Resteu 15 en tots dos costats.
2a^{2}-33+a=0
Resteu -18 de 15 per obtenir -33.
2a^{2}+a-33=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
a=\frac{-1±\sqrt{1^{2}-4\times 2\left(-33\right)}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, 1 per b i -33 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
a=\frac{-1±\sqrt{1-4\times 2\left(-33\right)}}{2\times 2}
Eleveu 1 al quadrat.
a=\frac{-1±\sqrt{1-8\left(-33\right)}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
a=\frac{-1±\sqrt{1+264}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per -33.
a=\frac{-1±\sqrt{265}}{2\times 2}
Sumeu 1 i 264.
a=\frac{-1±\sqrt{265}}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
a=\frac{\sqrt{265}-1}{4}
Ara resoleu l'equació a=\frac{-1±\sqrt{265}}{4} quan ± és més. Sumeu -1 i \sqrt{265}.
a=\frac{-\sqrt{265}-1}{4}
Ara resoleu l'equació a=\frac{-1±\sqrt{265}}{4} quan ± és menys. Resteu \sqrt{265} de -1.
a=\frac{\sqrt{265}-1}{4} a=\frac{-\sqrt{265}-1}{4}
L'equació ja s'ha resolt.
2a^{2}-18+a=15
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 2 per a^{2}-9.
2a^{2}+a=15+18
Afegiu 18 als dos costats.
2a^{2}+a=33
Sumeu 15 més 18 per obtenir 33.
\frac{2a^{2}+a}{2}=\frac{33}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
a^{2}+\frac{1}{2}a=\frac{33}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
a^{2}+\frac{1}{2}a+\left(\frac{1}{4}\right)^{2}=\frac{33}{2}+\left(\frac{1}{4}\right)^{2}
Dividiu \frac{1}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
a^{2}+\frac{1}{2}a+\frac{1}{16}=\frac{33}{2}+\frac{1}{16}
Per elevar \frac{1}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
a^{2}+\frac{1}{2}a+\frac{1}{16}=\frac{265}{16}
Sumeu \frac{33}{2} i \frac{1}{16} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(a+\frac{1}{4}\right)^{2}=\frac{265}{16}
Factor a^{2}+\frac{1}{2}a+\frac{1}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(a+\frac{1}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{265}{16}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
a+\frac{1}{4}=\frac{\sqrt{265}}{4} a+\frac{1}{4}=-\frac{\sqrt{265}}{4}
Simplifiqueu.
a=\frac{\sqrt{265}-1}{4} a=\frac{-\sqrt{265}-1}{4}
Resteu \frac{1}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}