Resoleu y
y = \frac{\sqrt{3} + 1}{2} \approx 1,366025404
y=\frac{1-\sqrt{3}}{2}\approx -0,366025404
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2+y-3y^{2}=y\left(y-3\right)
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar y per 1-3y.
2+y-3y^{2}=y^{2}-3y
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar y per y-3.
2+y-3y^{2}-y^{2}=-3y
Resteu y^{2} en tots dos costats.
2+y-4y^{2}=-3y
Combineu -3y^{2} i -y^{2} per obtenir -4y^{2}.
2+y-4y^{2}+3y=0
Afegiu 3y als dos costats.
2+4y-4y^{2}=0
Combineu y i 3y per obtenir 4y.
-4y^{2}+4y+2=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
y=\frac{-4±\sqrt{4^{2}-4\left(-4\right)\times 2}}{2\left(-4\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -4 per a, 4 per b i 2 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
y=\frac{-4±\sqrt{16-4\left(-4\right)\times 2}}{2\left(-4\right)}
Eleveu 4 al quadrat.
y=\frac{-4±\sqrt{16+16\times 2}}{2\left(-4\right)}
Multipliqueu -4 per -4.
y=\frac{-4±\sqrt{16+32}}{2\left(-4\right)}
Multipliqueu 16 per 2.
y=\frac{-4±\sqrt{48}}{2\left(-4\right)}
Sumeu 16 i 32.
y=\frac{-4±4\sqrt{3}}{2\left(-4\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de 48.
y=\frac{-4±4\sqrt{3}}{-8}
Multipliqueu 2 per -4.
y=\frac{4\sqrt{3}-4}{-8}
Ara resoleu l'equació y=\frac{-4±4\sqrt{3}}{-8} quan ± és més. Sumeu -4 i 4\sqrt{3}.
y=\frac{1-\sqrt{3}}{2}
Dividiu -4+4\sqrt{3} per -8.
y=\frac{-4\sqrt{3}-4}{-8}
Ara resoleu l'equació y=\frac{-4±4\sqrt{3}}{-8} quan ± és menys. Resteu 4\sqrt{3} de -4.
y=\frac{\sqrt{3}+1}{2}
Dividiu -4-4\sqrt{3} per -8.
y=\frac{1-\sqrt{3}}{2} y=\frac{\sqrt{3}+1}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
2+y-3y^{2}=y\left(y-3\right)
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar y per 1-3y.
2+y-3y^{2}=y^{2}-3y
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar y per y-3.
2+y-3y^{2}-y^{2}=-3y
Resteu y^{2} en tots dos costats.
2+y-4y^{2}=-3y
Combineu -3y^{2} i -y^{2} per obtenir -4y^{2}.
2+y-4y^{2}+3y=0
Afegiu 3y als dos costats.
2+4y-4y^{2}=0
Combineu y i 3y per obtenir 4y.
4y-4y^{2}=-2
Resteu 2 en tots dos costats. Qualsevol valor restat a zero dóna com a resultat la seva negació.
-4y^{2}+4y=-2
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{-4y^{2}+4y}{-4}=-\frac{2}{-4}
Dividiu els dos costats per -4.
y^{2}+\frac{4}{-4}y=-\frac{2}{-4}
En dividir per -4 es desfà la multiplicació per -4.
y^{2}-y=-\frac{2}{-4}
Dividiu 4 per -4.
y^{2}-y=\frac{1}{2}
Redueix la fracció \frac{-2}{-4} al màxim extraient i anul·lant 2.
y^{2}-y+\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{1}{2}+\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}
Dividiu -1, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
y^{2}-y+\frac{1}{4}=\frac{1}{2}+\frac{1}{4}
Per elevar -\frac{1}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
y^{2}-y+\frac{1}{4}=\frac{3}{4}
Sumeu \frac{1}{2} i \frac{1}{4} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(y-\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{3}{4}
Factor y^{2}-y+\frac{1}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(y-\frac{1}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{3}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
y-\frac{1}{2}=\frac{\sqrt{3}}{2} y-\frac{1}{2}=-\frac{\sqrt{3}}{2}
Simplifiqueu.
y=\frac{\sqrt{3}+1}{2} y=\frac{1-\sqrt{3}}{2}
Sumeu \frac{1}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}