Resoleu A
A=3
Compartir
Copiat al porta-retalls
2+\frac{1}{2+\frac{1}{1+\frac{1}{\frac{2A}{A}+\frac{1}{A}}}}=\frac{64}{27}
Per afegir o restar les expressions, amplieu-les perquè els denominadors coincideixin. Multipliqueu 2 per \frac{A}{A}.
2+\frac{1}{2+\frac{1}{1+\frac{1}{\frac{2A+1}{A}}}}=\frac{64}{27}
Com que \frac{2A}{A} i \frac{1}{A} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
2+\frac{1}{2+\frac{1}{1+\frac{A}{2A+1}}}=\frac{64}{27}
La variable A no pot ser igual a 0, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Dividiu 1 per \frac{2A+1}{A} multiplicant 1 pel recíproc de \frac{2A+1}{A}.
2+\frac{1}{2+\frac{1}{\frac{2A+1}{2A+1}+\frac{A}{2A+1}}}=\frac{64}{27}
Per afegir o restar les expressions, amplieu-les perquè els denominadors coincideixin. Multipliqueu 1 per \frac{2A+1}{2A+1}.
2+\frac{1}{2+\frac{1}{\frac{2A+1+A}{2A+1}}}=\frac{64}{27}
Com que \frac{2A+1}{2A+1} i \frac{A}{2A+1} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
2+\frac{1}{2+\frac{1}{\frac{3A+1}{2A+1}}}=\frac{64}{27}
Combineu els termes similars de 2A+1+A.
2+\frac{1}{2+\frac{2A+1}{3A+1}}=\frac{64}{27}
La variable A no pot ser igual a -\frac{1}{2}, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Dividiu 1 per \frac{3A+1}{2A+1} multiplicant 1 pel recíproc de \frac{3A+1}{2A+1}.
2+\frac{1}{\frac{2\left(3A+1\right)}{3A+1}+\frac{2A+1}{3A+1}}=\frac{64}{27}
Per afegir o restar les expressions, amplieu-les perquè els denominadors coincideixin. Multipliqueu 2 per \frac{3A+1}{3A+1}.
2+\frac{1}{\frac{2\left(3A+1\right)+2A+1}{3A+1}}=\frac{64}{27}
Com que \frac{2\left(3A+1\right)}{3A+1} i \frac{2A+1}{3A+1} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
2+\frac{1}{\frac{6A+2+2A+1}{3A+1}}=\frac{64}{27}
Feu les multiplicacions a 2\left(3A+1\right)+2A+1.
2+\frac{1}{\frac{8A+3}{3A+1}}=\frac{64}{27}
Combineu els termes similars de 6A+2+2A+1.
2+\frac{3A+1}{8A+3}=\frac{64}{27}
La variable A no pot ser igual a -\frac{1}{3}, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Dividiu 1 per \frac{8A+3}{3A+1} multiplicant 1 pel recíproc de \frac{8A+3}{3A+1}.
\frac{2\left(8A+3\right)}{8A+3}+\frac{3A+1}{8A+3}=\frac{64}{27}
Per afegir o restar les expressions, amplieu-les perquè els denominadors coincideixin. Multipliqueu 2 per \frac{8A+3}{8A+3}.
\frac{2\left(8A+3\right)+3A+1}{8A+3}=\frac{64}{27}
Com que \frac{2\left(8A+3\right)}{8A+3} i \frac{3A+1}{8A+3} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\frac{16A+6+3A+1}{8A+3}=\frac{64}{27}
Feu les multiplicacions a 2\left(8A+3\right)+3A+1.
\frac{19A+7}{8A+3}=\frac{64}{27}
Combineu els termes similars de 16A+6+3A+1.
27\left(19A+7\right)=64\left(8A+3\right)
La variable A no pot ser igual a -\frac{3}{8}, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per 27\left(8A+3\right), el mínim comú múltiple de 8A+3,27.
513A+189=64\left(8A+3\right)
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 27 per 19A+7.
513A+189=512A+192
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 64 per 8A+3.
513A+189-512A=192
Resteu 512A en tots dos costats.
A+189=192
Combineu 513A i -512A per obtenir A.
A=192-189
Resteu 189 en tots dos costats.
A=3
Resteu 192 de 189 per obtenir 3.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}