Resoleu x
x = \frac{\sqrt{1561} - 11}{12} \approx 2,375791044
x=\frac{-\sqrt{1561}-11}{12}\approx -4,209124378
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
18x^{2}+33x=180
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
18x^{2}+33x-180=180-180
Resteu 180 als dos costats de l'equació.
18x^{2}+33x-180=0
En restar 180 a si mateix s'obté 0.
x=\frac{-33±\sqrt{33^{2}-4\times 18\left(-180\right)}}{2\times 18}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 18 per a, 33 per b i -180 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-33±\sqrt{1089-4\times 18\left(-180\right)}}{2\times 18}
Eleveu 33 al quadrat.
x=\frac{-33±\sqrt{1089-72\left(-180\right)}}{2\times 18}
Multipliqueu -4 per 18.
x=\frac{-33±\sqrt{1089+12960}}{2\times 18}
Multipliqueu -72 per -180.
x=\frac{-33±\sqrt{14049}}{2\times 18}
Sumeu 1089 i 12960.
x=\frac{-33±3\sqrt{1561}}{2\times 18}
Calculeu l'arrel quadrada de 14049.
x=\frac{-33±3\sqrt{1561}}{36}
Multipliqueu 2 per 18.
x=\frac{3\sqrt{1561}-33}{36}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-33±3\sqrt{1561}}{36} quan ± és més. Sumeu -33 i 3\sqrt{1561}.
x=\frac{\sqrt{1561}-11}{12}
Dividiu -33+3\sqrt{1561} per 36.
x=\frac{-3\sqrt{1561}-33}{36}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-33±3\sqrt{1561}}{36} quan ± és menys. Resteu 3\sqrt{1561} de -33.
x=\frac{-\sqrt{1561}-11}{12}
Dividiu -33-3\sqrt{1561} per 36.
x=\frac{\sqrt{1561}-11}{12} x=\frac{-\sqrt{1561}-11}{12}
L'equació ja s'ha resolt.
18x^{2}+33x=180
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{18x^{2}+33x}{18}=\frac{180}{18}
Dividiu els dos costats per 18.
x^{2}+\frac{33}{18}x=\frac{180}{18}
En dividir per 18 es desfà la multiplicació per 18.
x^{2}+\frac{11}{6}x=\frac{180}{18}
Redueix la fracció \frac{33}{18} al màxim extraient i anul·lant 3.
x^{2}+\frac{11}{6}x=10
Dividiu 180 per 18.
x^{2}+\frac{11}{6}x+\left(\frac{11}{12}\right)^{2}=10+\left(\frac{11}{12}\right)^{2}
Dividiu \frac{11}{6}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{11}{12}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{11}{12} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{11}{6}x+\frac{121}{144}=10+\frac{121}{144}
Per elevar \frac{11}{12} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{11}{6}x+\frac{121}{144}=\frac{1561}{144}
Sumeu 10 i \frac{121}{144}.
\left(x+\frac{11}{12}\right)^{2}=\frac{1561}{144}
Factor x^{2}+\frac{11}{6}x+\frac{121}{144}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{11}{12}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{1561}{144}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{11}{12}=\frac{\sqrt{1561}}{12} x+\frac{11}{12}=-\frac{\sqrt{1561}}{12}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{1561}-11}{12} x=\frac{-\sqrt{1561}-11}{12}
Resteu \frac{11}{12} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}