Resoleu a
a=-\frac{3}{5}=-0,6
a = -\frac{3}{2} = -1\frac{1}{2} = -1,5
Compartir
Copiat al porta-retalls
16a^{2}+21a+9-6a^{2}=0
Resteu 6a^{2} en tots dos costats.
10a^{2}+21a+9=0
Combineu 16a^{2} i -6a^{2} per obtenir 10a^{2}.
a+b=21 ab=10\times 9=90
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 10a^{2}+aa+ba+9. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
1,90 2,45 3,30 5,18 6,15 9,10
Com que ab és positiu, a i b tenen el mateix inici de sessió. Atès que a+b és positiu, a i b són positius. Llista de totes les parelles d'enters que donen 90 de producte.
1+90=91 2+45=47 3+30=33 5+18=23 6+15=21 9+10=19
Calculeu la suma de cada parell.
a=6 b=15
La solució és la parella que atorga 21 de suma.
\left(10a^{2}+6a\right)+\left(15a+9\right)
Reescriviu 10a^{2}+21a+9 com a \left(10a^{2}+6a\right)+\left(15a+9\right).
2a\left(5a+3\right)+3\left(5a+3\right)
2a al primer grup i 3 al segon grup.
\left(5a+3\right)\left(2a+3\right)
Simplifiqueu el terme comú 5a+3 mitjançant la propietat distributiva.
a=-\frac{3}{5} a=-\frac{3}{2}
Per trobar solucions d'equació, resoleu 5a+3=0 i 2a+3=0.
16a^{2}+21a+9-6a^{2}=0
Resteu 6a^{2} en tots dos costats.
10a^{2}+21a+9=0
Combineu 16a^{2} i -6a^{2} per obtenir 10a^{2}.
a=\frac{-21±\sqrt{21^{2}-4\times 10\times 9}}{2\times 10}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 10 per a, 21 per b i 9 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
a=\frac{-21±\sqrt{441-4\times 10\times 9}}{2\times 10}
Eleveu 21 al quadrat.
a=\frac{-21±\sqrt{441-40\times 9}}{2\times 10}
Multipliqueu -4 per 10.
a=\frac{-21±\sqrt{441-360}}{2\times 10}
Multipliqueu -40 per 9.
a=\frac{-21±\sqrt{81}}{2\times 10}
Sumeu 441 i -360.
a=\frac{-21±9}{2\times 10}
Calculeu l'arrel quadrada de 81.
a=\frac{-21±9}{20}
Multipliqueu 2 per 10.
a=-\frac{12}{20}
Ara resoleu l'equació a=\frac{-21±9}{20} quan ± és més. Sumeu -21 i 9.
a=-\frac{3}{5}
Redueix la fracció \frac{-12}{20} al màxim extraient i anul·lant 4.
a=-\frac{30}{20}
Ara resoleu l'equació a=\frac{-21±9}{20} quan ± és menys. Resteu 9 de -21.
a=-\frac{3}{2}
Redueix la fracció \frac{-30}{20} al màxim extraient i anul·lant 10.
a=-\frac{3}{5} a=-\frac{3}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
16a^{2}+21a+9-6a^{2}=0
Resteu 6a^{2} en tots dos costats.
10a^{2}+21a+9=0
Combineu 16a^{2} i -6a^{2} per obtenir 10a^{2}.
10a^{2}+21a=-9
Resteu 9 en tots dos costats. Qualsevol valor restat a zero dóna com a resultat la seva negació.
\frac{10a^{2}+21a}{10}=-\frac{9}{10}
Dividiu els dos costats per 10.
a^{2}+\frac{21}{10}a=-\frac{9}{10}
En dividir per 10 es desfà la multiplicació per 10.
a^{2}+\frac{21}{10}a+\left(\frac{21}{20}\right)^{2}=-\frac{9}{10}+\left(\frac{21}{20}\right)^{2}
Dividiu \frac{21}{10}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{21}{20}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{21}{20} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
a^{2}+\frac{21}{10}a+\frac{441}{400}=-\frac{9}{10}+\frac{441}{400}
Per elevar \frac{21}{20} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
a^{2}+\frac{21}{10}a+\frac{441}{400}=\frac{81}{400}
Sumeu -\frac{9}{10} i \frac{441}{400} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(a+\frac{21}{20}\right)^{2}=\frac{81}{400}
Factor a^{2}+\frac{21}{10}a+\frac{441}{400}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(a+\frac{21}{20}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{81}{400}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
a+\frac{21}{20}=\frac{9}{20} a+\frac{21}{20}=-\frac{9}{20}
Simplifiqueu.
a=-\frac{3}{5} a=-\frac{3}{2}
Resteu \frac{21}{20} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}