Factoritzar
5n\left(3n-1\right)
Calcula
5n\left(3n-1\right)
Compartir
Copiat al porta-retalls
5\left(3n^{2}-n\right)
Simplifiqueu 5.
n\left(3n-1\right)
Considereu 3n^{2}-n. Simplifiqueu n.
5n\left(3n-1\right)
Reescriviu l'expressió factoritzada completa.
15n^{2}-5n=0
El polinomi quadràtic es pot factoritzar amb la transformació ax^{2}+bx+c=a\left(x-x_{1}\right)\left(x-x_{2}\right), on x_{1} i x_{2} són les solucions de l'equació quadràtica ax^{2}+bx+c=0.
n=\frac{-\left(-5\right)±\sqrt{\left(-5\right)^{2}}}{2\times 15}
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
n=\frac{-\left(-5\right)±5}{2\times 15}
Calculeu l'arrel quadrada de \left(-5\right)^{2}.
n=\frac{5±5}{2\times 15}
El contrari de -5 és 5.
n=\frac{5±5}{30}
Multipliqueu 2 per 15.
n=\frac{10}{30}
Ara resoleu l'equació n=\frac{5±5}{30} quan ± és més. Sumeu 5 i 5.
n=\frac{1}{3}
Redueix la fracció \frac{10}{30} al màxim extraient i anul·lant 10.
n=\frac{0}{30}
Ara resoleu l'equació n=\frac{5±5}{30} quan ± és menys. Resteu 5 de 5.
n=0
Dividiu 0 per 30.
15n^{2}-5n=15\left(n-\frac{1}{3}\right)n
Factoritzeu l'expressió original mitjançant ax^{2}+bx+c=a\left(x-x_{1}\right)\left(x-x_{2}\right). Substituïu \frac{1}{3} per x_{1} i 0 per x_{2}.
15n^{2}-5n=15\times \frac{3n-1}{3}n
Per restar \frac{1}{3} de n, trobeu un denominador comú i resteu-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció als termes més baixos sempre que sigui possible.
15n^{2}-5n=5\left(3n-1\right)n
Cancel·leu el factor comú més gran 3 a 15 i 3.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}