Resoleu x
x=\frac{3\sqrt{7}}{7}+1\approx 2,133893419
x=-\frac{3\sqrt{7}}{7}+1\approx -0,133893419
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
14x-7x^{2}=0-2
Qualsevol nombre multiplicat per zero dóna com a resultat zero.
14x-7x^{2}=-2
Resteu 0 de 2 per obtenir -2.
14x-7x^{2}+2=0
Afegiu 2 als dos costats.
-7x^{2}+14x+2=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-14±\sqrt{14^{2}-4\left(-7\right)\times 2}}{2\left(-7\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -7 per a, 14 per b i 2 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-14±\sqrt{196-4\left(-7\right)\times 2}}{2\left(-7\right)}
Eleveu 14 al quadrat.
x=\frac{-14±\sqrt{196+28\times 2}}{2\left(-7\right)}
Multipliqueu -4 per -7.
x=\frac{-14±\sqrt{196+56}}{2\left(-7\right)}
Multipliqueu 28 per 2.
x=\frac{-14±\sqrt{252}}{2\left(-7\right)}
Sumeu 196 i 56.
x=\frac{-14±6\sqrt{7}}{2\left(-7\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de 252.
x=\frac{-14±6\sqrt{7}}{-14}
Multipliqueu 2 per -7.
x=\frac{6\sqrt{7}-14}{-14}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-14±6\sqrt{7}}{-14} quan ± és més. Sumeu -14 i 6\sqrt{7}.
x=-\frac{3\sqrt{7}}{7}+1
Dividiu -14+6\sqrt{7} per -14.
x=\frac{-6\sqrt{7}-14}{-14}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-14±6\sqrt{7}}{-14} quan ± és menys. Resteu 6\sqrt{7} de -14.
x=\frac{3\sqrt{7}}{7}+1
Dividiu -14-6\sqrt{7} per -14.
x=-\frac{3\sqrt{7}}{7}+1 x=\frac{3\sqrt{7}}{7}+1
L'equació ja s'ha resolt.
14x-7x^{2}=0-2
Qualsevol nombre multiplicat per zero dóna com a resultat zero.
14x-7x^{2}=-2
Resteu 0 de 2 per obtenir -2.
-7x^{2}+14x=-2
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{-7x^{2}+14x}{-7}=-\frac{2}{-7}
Dividiu els dos costats per -7.
x^{2}+\frac{14}{-7}x=-\frac{2}{-7}
En dividir per -7 es desfà la multiplicació per -7.
x^{2}-2x=-\frac{2}{-7}
Dividiu 14 per -7.
x^{2}-2x=\frac{2}{7}
Dividiu -2 per -7.
x^{2}-2x+1=\frac{2}{7}+1
Dividiu -2, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -1. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -1 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-2x+1=\frac{9}{7}
Sumeu \frac{2}{7} i 1.
\left(x-1\right)^{2}=\frac{9}{7}
Factor x^{2}-2x+1. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-1\right)^{2}}=\sqrt{\frac{9}{7}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-1=\frac{3\sqrt{7}}{7} x-1=-\frac{3\sqrt{7}}{7}
Simplifiqueu.
x=\frac{3\sqrt{7}}{7}+1 x=-\frac{3\sqrt{7}}{7}+1
Sumeu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}