Resoleu x (complex solution)
x=\frac{\sqrt{159}i}{12}+\frac{1}{4}\approx 0,25+1,050793351i
x=-\frac{\sqrt{159}i}{12}+\frac{1}{4}\approx 0,25-1,050793351i
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
12x^{2}-6x+14=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{\left(-6\right)^{2}-4\times 12\times 14}}{2\times 12}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 12 per a, -6 per b i 14 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{36-4\times 12\times 14}}{2\times 12}
Eleveu -6 al quadrat.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{36-48\times 14}}{2\times 12}
Multipliqueu -4 per 12.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{36-672}}{2\times 12}
Multipliqueu -48 per 14.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{-636}}{2\times 12}
Sumeu 36 i -672.
x=\frac{-\left(-6\right)±2\sqrt{159}i}{2\times 12}
Calculeu l'arrel quadrada de -636.
x=\frac{6±2\sqrt{159}i}{2\times 12}
El contrari de -6 és 6.
x=\frac{6±2\sqrt{159}i}{24}
Multipliqueu 2 per 12.
x=\frac{6+2\sqrt{159}i}{24}
Ara resoleu l'equació x=\frac{6±2\sqrt{159}i}{24} quan ± és més. Sumeu 6 i 2i\sqrt{159}.
x=\frac{\sqrt{159}i}{12}+\frac{1}{4}
Dividiu 6+2i\sqrt{159} per 24.
x=\frac{-2\sqrt{159}i+6}{24}
Ara resoleu l'equació x=\frac{6±2\sqrt{159}i}{24} quan ± és menys. Resteu 2i\sqrt{159} de 6.
x=-\frac{\sqrt{159}i}{12}+\frac{1}{4}
Dividiu 6-2i\sqrt{159} per 24.
x=\frac{\sqrt{159}i}{12}+\frac{1}{4} x=-\frac{\sqrt{159}i}{12}+\frac{1}{4}
L'equació ja s'ha resolt.
12x^{2}-6x+14=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
12x^{2}-6x+14-14=-14
Resteu 14 als dos costats de l'equació.
12x^{2}-6x=-14
En restar 14 a si mateix s'obté 0.
\frac{12x^{2}-6x}{12}=-\frac{14}{12}
Dividiu els dos costats per 12.
x^{2}+\left(-\frac{6}{12}\right)x=-\frac{14}{12}
En dividir per 12 es desfà la multiplicació per 12.
x^{2}-\frac{1}{2}x=-\frac{14}{12}
Redueix la fracció \frac{-6}{12} al màxim extraient i anul·lant 6.
x^{2}-\frac{1}{2}x=-\frac{7}{6}
Redueix la fracció \frac{-14}{12} al màxim extraient i anul·lant 2.
x^{2}-\frac{1}{2}x+\left(-\frac{1}{4}\right)^{2}=-\frac{7}{6}+\left(-\frac{1}{4}\right)^{2}
Dividiu -\frac{1}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{1}{2}x+\frac{1}{16}=-\frac{7}{6}+\frac{1}{16}
Per elevar -\frac{1}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{1}{2}x+\frac{1}{16}=-\frac{53}{48}
Sumeu -\frac{7}{6} i \frac{1}{16} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{1}{4}\right)^{2}=-\frac{53}{48}
Factor x^{2}-\frac{1}{2}x+\frac{1}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{1}{4}\right)^{2}}=\sqrt{-\frac{53}{48}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{1}{4}=\frac{\sqrt{159}i}{12} x-\frac{1}{4}=-\frac{\sqrt{159}i}{12}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{159}i}{12}+\frac{1}{4} x=-\frac{\sqrt{159}i}{12}+\frac{1}{4}
Sumeu \frac{1}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}