Resoleu x
x = \frac{\sqrt{3} + 1}{2} \approx 1,366025404
x=\frac{1-\sqrt{3}}{2}\approx -0,366025404
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
12x^{2}-12x-6=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-12\right)±\sqrt{\left(-12\right)^{2}-4\times 12\left(-6\right)}}{2\times 12}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 12 per a, -12 per b i -6 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-12\right)±\sqrt{144-4\times 12\left(-6\right)}}{2\times 12}
Eleveu -12 al quadrat.
x=\frac{-\left(-12\right)±\sqrt{144-48\left(-6\right)}}{2\times 12}
Multipliqueu -4 per 12.
x=\frac{-\left(-12\right)±\sqrt{144+288}}{2\times 12}
Multipliqueu -48 per -6.
x=\frac{-\left(-12\right)±\sqrt{432}}{2\times 12}
Sumeu 144 i 288.
x=\frac{-\left(-12\right)±12\sqrt{3}}{2\times 12}
Calculeu l'arrel quadrada de 432.
x=\frac{12±12\sqrt{3}}{2\times 12}
El contrari de -12 és 12.
x=\frac{12±12\sqrt{3}}{24}
Multipliqueu 2 per 12.
x=\frac{12\sqrt{3}+12}{24}
Ara resoleu l'equació x=\frac{12±12\sqrt{3}}{24} quan ± és més. Sumeu 12 i 12\sqrt{3}.
x=\frac{\sqrt{3}+1}{2}
Dividiu 12+12\sqrt{3} per 24.
x=\frac{12-12\sqrt{3}}{24}
Ara resoleu l'equació x=\frac{12±12\sqrt{3}}{24} quan ± és menys. Resteu 12\sqrt{3} de 12.
x=\frac{1-\sqrt{3}}{2}
Dividiu 12-12\sqrt{3} per 24.
x=\frac{\sqrt{3}+1}{2} x=\frac{1-\sqrt{3}}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
12x^{2}-12x-6=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
12x^{2}-12x-6-\left(-6\right)=-\left(-6\right)
Sumeu 6 als dos costats de l'equació.
12x^{2}-12x=-\left(-6\right)
En restar -6 a si mateix s'obté 0.
12x^{2}-12x=6
Resteu -6 de 0.
\frac{12x^{2}-12x}{12}=\frac{6}{12}
Dividiu els dos costats per 12.
x^{2}+\left(-\frac{12}{12}\right)x=\frac{6}{12}
En dividir per 12 es desfà la multiplicació per 12.
x^{2}-x=\frac{6}{12}
Dividiu -12 per 12.
x^{2}-x=\frac{1}{2}
Redueix la fracció \frac{6}{12} al màxim extraient i anul·lant 6.
x^{2}-x+\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{1}{2}+\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}
Dividiu -1, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-x+\frac{1}{4}=\frac{1}{2}+\frac{1}{4}
Per elevar -\frac{1}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-x+\frac{1}{4}=\frac{3}{4}
Sumeu \frac{1}{2} i \frac{1}{4} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{3}{4}
Factor x^{2}-x+\frac{1}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{1}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{3}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{1}{2}=\frac{\sqrt{3}}{2} x-\frac{1}{2}=-\frac{\sqrt{3}}{2}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{3}+1}{2} x=\frac{1-\sqrt{3}}{2}
Sumeu \frac{1}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}