Resoleu x
x=\frac{\sqrt{3}+6}{11}\approx 0,70291371
x=\frac{6-\sqrt{3}}{11}\approx 0,387995381
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
11x^{2}-12x+3=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-12\right)±\sqrt{\left(-12\right)^{2}-4\times 11\times 3}}{2\times 11}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 11 per a, -12 per b i 3 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-12\right)±\sqrt{144-4\times 11\times 3}}{2\times 11}
Eleveu -12 al quadrat.
x=\frac{-\left(-12\right)±\sqrt{144-44\times 3}}{2\times 11}
Multipliqueu -4 per 11.
x=\frac{-\left(-12\right)±\sqrt{144-132}}{2\times 11}
Multipliqueu -44 per 3.
x=\frac{-\left(-12\right)±\sqrt{12}}{2\times 11}
Sumeu 144 i -132.
x=\frac{-\left(-12\right)±2\sqrt{3}}{2\times 11}
Calculeu l'arrel quadrada de 12.
x=\frac{12±2\sqrt{3}}{2\times 11}
El contrari de -12 és 12.
x=\frac{12±2\sqrt{3}}{22}
Multipliqueu 2 per 11.
x=\frac{2\sqrt{3}+12}{22}
Ara resoleu l'equació x=\frac{12±2\sqrt{3}}{22} quan ± és més. Sumeu 12 i 2\sqrt{3}.
x=\frac{\sqrt{3}+6}{11}
Dividiu 12+2\sqrt{3} per 22.
x=\frac{12-2\sqrt{3}}{22}
Ara resoleu l'equació x=\frac{12±2\sqrt{3}}{22} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{3} de 12.
x=\frac{6-\sqrt{3}}{11}
Dividiu 12-2\sqrt{3} per 22.
x=\frac{\sqrt{3}+6}{11} x=\frac{6-\sqrt{3}}{11}
L'equació ja s'ha resolt.
11x^{2}-12x+3=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
11x^{2}-12x+3-3=-3
Resteu 3 als dos costats de l'equació.
11x^{2}-12x=-3
En restar 3 a si mateix s'obté 0.
\frac{11x^{2}-12x}{11}=-\frac{3}{11}
Dividiu els dos costats per 11.
x^{2}-\frac{12}{11}x=-\frac{3}{11}
En dividir per 11 es desfà la multiplicació per 11.
x^{2}-\frac{12}{11}x+\left(-\frac{6}{11}\right)^{2}=-\frac{3}{11}+\left(-\frac{6}{11}\right)^{2}
Dividiu -\frac{12}{11}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{6}{11}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{6}{11} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{12}{11}x+\frac{36}{121}=-\frac{3}{11}+\frac{36}{121}
Per elevar -\frac{6}{11} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{12}{11}x+\frac{36}{121}=\frac{3}{121}
Sumeu -\frac{3}{11} i \frac{36}{121} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{6}{11}\right)^{2}=\frac{3}{121}
Factor x^{2}-\frac{12}{11}x+\frac{36}{121}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{6}{11}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{3}{121}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{6}{11}=\frac{\sqrt{3}}{11} x-\frac{6}{11}=-\frac{\sqrt{3}}{11}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{3}+6}{11} x=\frac{6-\sqrt{3}}{11}
Sumeu \frac{6}{11} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}