Resoleu x
x=\frac{\sqrt{26}-2}{11}\approx 0,281729047
x=\frac{-\sqrt{26}-2}{11}\approx -0,64536541
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
11x^{2}+4x-2=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-4±\sqrt{4^{2}-4\times 11\left(-2\right)}}{2\times 11}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 11 per a, 4 per b i -2 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-4±\sqrt{16-4\times 11\left(-2\right)}}{2\times 11}
Eleveu 4 al quadrat.
x=\frac{-4±\sqrt{16-44\left(-2\right)}}{2\times 11}
Multipliqueu -4 per 11.
x=\frac{-4±\sqrt{16+88}}{2\times 11}
Multipliqueu -44 per -2.
x=\frac{-4±\sqrt{104}}{2\times 11}
Sumeu 16 i 88.
x=\frac{-4±2\sqrt{26}}{2\times 11}
Calculeu l'arrel quadrada de 104.
x=\frac{-4±2\sqrt{26}}{22}
Multipliqueu 2 per 11.
x=\frac{2\sqrt{26}-4}{22}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-4±2\sqrt{26}}{22} quan ± és més. Sumeu -4 i 2\sqrt{26}.
x=\frac{\sqrt{26}-2}{11}
Dividiu -4+2\sqrt{26} per 22.
x=\frac{-2\sqrt{26}-4}{22}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-4±2\sqrt{26}}{22} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{26} de -4.
x=\frac{-\sqrt{26}-2}{11}
Dividiu -4-2\sqrt{26} per 22.
x=\frac{\sqrt{26}-2}{11} x=\frac{-\sqrt{26}-2}{11}
L'equació ja s'ha resolt.
11x^{2}+4x-2=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
11x^{2}+4x-2-\left(-2\right)=-\left(-2\right)
Sumeu 2 als dos costats de l'equació.
11x^{2}+4x=-\left(-2\right)
En restar -2 a si mateix s'obté 0.
11x^{2}+4x=2
Resteu -2 de 0.
\frac{11x^{2}+4x}{11}=\frac{2}{11}
Dividiu els dos costats per 11.
x^{2}+\frac{4}{11}x=\frac{2}{11}
En dividir per 11 es desfà la multiplicació per 11.
x^{2}+\frac{4}{11}x+\left(\frac{2}{11}\right)^{2}=\frac{2}{11}+\left(\frac{2}{11}\right)^{2}
Dividiu \frac{4}{11}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{2}{11}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{2}{11} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{4}{11}x+\frac{4}{121}=\frac{2}{11}+\frac{4}{121}
Per elevar \frac{2}{11} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{4}{11}x+\frac{4}{121}=\frac{26}{121}
Sumeu \frac{2}{11} i \frac{4}{121} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{2}{11}\right)^{2}=\frac{26}{121}
Factor x^{2}+\frac{4}{11}x+\frac{4}{121}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{2}{11}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{26}{121}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{2}{11}=\frac{\sqrt{26}}{11} x+\frac{2}{11}=-\frac{\sqrt{26}}{11}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{26}-2}{11} x=\frac{-\sqrt{26}-2}{11}
Resteu \frac{2}{11} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}