Resoleu x
x=\frac{\sqrt{145}}{20}+\frac{3}{4}\approx 1,352079729
x=-\frac{\sqrt{145}}{20}+\frac{3}{4}\approx 0,147920271
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
10x^{2}-15x+2=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-15\right)±\sqrt{\left(-15\right)^{2}-4\times 10\times 2}}{2\times 10}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 10 per a, -15 per b i 2 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-15\right)±\sqrt{225-4\times 10\times 2}}{2\times 10}
Eleveu -15 al quadrat.
x=\frac{-\left(-15\right)±\sqrt{225-40\times 2}}{2\times 10}
Multipliqueu -4 per 10.
x=\frac{-\left(-15\right)±\sqrt{225-80}}{2\times 10}
Multipliqueu -40 per 2.
x=\frac{-\left(-15\right)±\sqrt{145}}{2\times 10}
Sumeu 225 i -80.
x=\frac{15±\sqrt{145}}{2\times 10}
El contrari de -15 és 15.
x=\frac{15±\sqrt{145}}{20}
Multipliqueu 2 per 10.
x=\frac{\sqrt{145}+15}{20}
Ara resoleu l'equació x=\frac{15±\sqrt{145}}{20} quan ± és més. Sumeu 15 i \sqrt{145}.
x=\frac{\sqrt{145}}{20}+\frac{3}{4}
Dividiu 15+\sqrt{145} per 20.
x=\frac{15-\sqrt{145}}{20}
Ara resoleu l'equació x=\frac{15±\sqrt{145}}{20} quan ± és menys. Resteu \sqrt{145} de 15.
x=-\frac{\sqrt{145}}{20}+\frac{3}{4}
Dividiu 15-\sqrt{145} per 20.
x=\frac{\sqrt{145}}{20}+\frac{3}{4} x=-\frac{\sqrt{145}}{20}+\frac{3}{4}
L'equació ja s'ha resolt.
10x^{2}-15x+2=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
10x^{2}-15x+2-2=-2
Resteu 2 als dos costats de l'equació.
10x^{2}-15x=-2
En restar 2 a si mateix s'obté 0.
\frac{10x^{2}-15x}{10}=-\frac{2}{10}
Dividiu els dos costats per 10.
x^{2}+\left(-\frac{15}{10}\right)x=-\frac{2}{10}
En dividir per 10 es desfà la multiplicació per 10.
x^{2}-\frac{3}{2}x=-\frac{2}{10}
Redueix la fracció \frac{-15}{10} al màxim extraient i anul·lant 5.
x^{2}-\frac{3}{2}x=-\frac{1}{5}
Redueix la fracció \frac{-2}{10} al màxim extraient i anul·lant 2.
x^{2}-\frac{3}{2}x+\left(-\frac{3}{4}\right)^{2}=-\frac{1}{5}+\left(-\frac{3}{4}\right)^{2}
Dividiu -\frac{3}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{3}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{3}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{3}{2}x+\frac{9}{16}=-\frac{1}{5}+\frac{9}{16}
Per elevar -\frac{3}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{3}{2}x+\frac{9}{16}=\frac{29}{80}
Sumeu -\frac{1}{5} i \frac{9}{16} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{3}{4}\right)^{2}=\frac{29}{80}
Factor x^{2}-\frac{3}{2}x+\frac{9}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{3}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{29}{80}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{3}{4}=\frac{\sqrt{145}}{20} x-\frac{3}{4}=-\frac{\sqrt{145}}{20}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{145}}{20}+\frac{3}{4} x=-\frac{\sqrt{145}}{20}+\frac{3}{4}
Sumeu \frac{3}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}