Resoleu k
k=-1
k=\frac{1}{10}=0,1
Compartir
Copiat al porta-retalls
a+b=9 ab=10\left(-1\right)=-10
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 10k^{2}+ak+bk-1. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,10 -2,5
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -10 de producte.
-1+10=9 -2+5=3
Calculeu la suma de cada parell.
a=-1 b=10
La solució és la parella que atorga 9 de suma.
\left(10k^{2}-k\right)+\left(10k-1\right)
Reescriviu 10k^{2}+9k-1 com a \left(10k^{2}-k\right)+\left(10k-1\right).
k\left(10k-1\right)+10k-1
Simplifiqueu k a 10k^{2}-k.
\left(10k-1\right)\left(k+1\right)
Simplifiqueu el terme comú 10k-1 mitjançant la propietat distributiva.
k=\frac{1}{10} k=-1
Per trobar solucions d'equació, resoleu 10k-1=0 i k+1=0.
10k^{2}+9k-1=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
k=\frac{-9±\sqrt{9^{2}-4\times 10\left(-1\right)}}{2\times 10}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 10 per a, 9 per b i -1 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
k=\frac{-9±\sqrt{81-4\times 10\left(-1\right)}}{2\times 10}
Eleveu 9 al quadrat.
k=\frac{-9±\sqrt{81-40\left(-1\right)}}{2\times 10}
Multipliqueu -4 per 10.
k=\frac{-9±\sqrt{81+40}}{2\times 10}
Multipliqueu -40 per -1.
k=\frac{-9±\sqrt{121}}{2\times 10}
Sumeu 81 i 40.
k=\frac{-9±11}{2\times 10}
Calculeu l'arrel quadrada de 121.
k=\frac{-9±11}{20}
Multipliqueu 2 per 10.
k=\frac{2}{20}
Ara resoleu l'equació k=\frac{-9±11}{20} quan ± és més. Sumeu -9 i 11.
k=\frac{1}{10}
Redueix la fracció \frac{2}{20} al màxim extraient i anul·lant 2.
k=-\frac{20}{20}
Ara resoleu l'equació k=\frac{-9±11}{20} quan ± és menys. Resteu 11 de -9.
k=-1
Dividiu -20 per 20.
k=\frac{1}{10} k=-1
L'equació ja s'ha resolt.
10k^{2}+9k-1=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
10k^{2}+9k-1-\left(-1\right)=-\left(-1\right)
Sumeu 1 als dos costats de l'equació.
10k^{2}+9k=-\left(-1\right)
En restar -1 a si mateix s'obté 0.
10k^{2}+9k=1
Resteu -1 de 0.
\frac{10k^{2}+9k}{10}=\frac{1}{10}
Dividiu els dos costats per 10.
k^{2}+\frac{9}{10}k=\frac{1}{10}
En dividir per 10 es desfà la multiplicació per 10.
k^{2}+\frac{9}{10}k+\left(\frac{9}{20}\right)^{2}=\frac{1}{10}+\left(\frac{9}{20}\right)^{2}
Dividiu \frac{9}{10}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{9}{20}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{9}{20} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
k^{2}+\frac{9}{10}k+\frac{81}{400}=\frac{1}{10}+\frac{81}{400}
Per elevar \frac{9}{20} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
k^{2}+\frac{9}{10}k+\frac{81}{400}=\frac{121}{400}
Sumeu \frac{1}{10} i \frac{81}{400} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(k+\frac{9}{20}\right)^{2}=\frac{121}{400}
Factor k^{2}+\frac{9}{10}k+\frac{81}{400}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(k+\frac{9}{20}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{121}{400}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
k+\frac{9}{20}=\frac{11}{20} k+\frac{9}{20}=-\frac{11}{20}
Simplifiqueu.
k=\frac{1}{10} k=-1
Resteu \frac{9}{20} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}