Resoleu x
x = \frac{\sqrt{61} + 1}{2} \approx 4,405124838
x=\frac{1-\sqrt{61}}{2}\approx -3,405124838
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
x^{2}-x=15
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
x^{2}-x-15=0
Resteu 15 en tots dos costats.
x=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1-4\left(-15\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, -1 per b i -15 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1+60}}{2}
Multipliqueu -4 per -15.
x=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{61}}{2}
Sumeu 1 i 60.
x=\frac{1±\sqrt{61}}{2}
El contrari de -1 és 1.
x=\frac{\sqrt{61}+1}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{1±\sqrt{61}}{2} quan ± és més. Sumeu 1 i \sqrt{61}.
x=\frac{1-\sqrt{61}}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{1±\sqrt{61}}{2} quan ± és menys. Resteu \sqrt{61} de 1.
x=\frac{\sqrt{61}+1}{2} x=\frac{1-\sqrt{61}}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
x^{2}-x=15
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
x^{2}-x+\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}=15+\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}
Dividiu -1, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-x+\frac{1}{4}=15+\frac{1}{4}
Per elevar -\frac{1}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-x+\frac{1}{4}=\frac{61}{4}
Sumeu 15 i \frac{1}{4}.
\left(x-\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{61}{4}
Factor x^{2}-x+\frac{1}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{1}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{61}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{1}{2}=\frac{\sqrt{61}}{2} x-\frac{1}{2}=-\frac{\sqrt{61}}{2}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{61}+1}{2} x=\frac{1-\sqrt{61}}{2}
Sumeu \frac{1}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}