Resoleu x
x = -\frac{3}{2} = -1\frac{1}{2} = -1,5
x=\frac{1}{2}=0,5
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
x^{2}+x+1=\frac{7}{4}
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x^{2}+x+1-\frac{7}{4}=\frac{7}{4}-\frac{7}{4}
Resteu \frac{7}{4} als dos costats de l'equació.
x^{2}+x+1-\frac{7}{4}=0
En restar \frac{7}{4} a si mateix s'obté 0.
x^{2}+x-\frac{3}{4}=0
Resteu \frac{7}{4} de 1.
x=\frac{-1±\sqrt{1^{2}-4\left(-\frac{3}{4}\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, 1 per b i -\frac{3}{4} per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-1±\sqrt{1-4\left(-\frac{3}{4}\right)}}{2}
Eleveu 1 al quadrat.
x=\frac{-1±\sqrt{1+3}}{2}
Multipliqueu -4 per -\frac{3}{4}.
x=\frac{-1±\sqrt{4}}{2}
Sumeu 1 i 3.
x=\frac{-1±2}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 4.
x=\frac{1}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-1±2}{2} quan ± és més. Sumeu -1 i 2.
x=-\frac{3}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-1±2}{2} quan ± és menys. Resteu 2 de -1.
x=\frac{1}{2} x=-\frac{3}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
x^{2}+x+1=\frac{7}{4}
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
x^{2}+x+1-1=\frac{7}{4}-1
Resteu 1 als dos costats de l'equació.
x^{2}+x=\frac{7}{4}-1
En restar 1 a si mateix s'obté 0.
x^{2}+x=\frac{3}{4}
Resteu 1 de \frac{7}{4}.
x^{2}+x+\left(\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{3}{4}+\left(\frac{1}{2}\right)^{2}
Dividiu 1, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+x+\frac{1}{4}=\frac{3+1}{4}
Per elevar \frac{1}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+x+\frac{1}{4}=1
Sumeu \frac{3}{4} i \frac{1}{4} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{1}{2}\right)^{2}=1
Factor x^{2}+x+\frac{1}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{2}\right)^{2}}=\sqrt{1}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{2}=1 x+\frac{1}{2}=-1
Simplifiqueu.
x=\frac{1}{2} x=-\frac{3}{2}
Resteu \frac{1}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}