Resoleu x
x=\frac{2\sqrt{2}}{3}-1\approx -0,057190958
x=-\frac{2\sqrt{2}}{3}-1\approx -1,942809042
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
0=9\left(x^{2}+2x+1\right)-8
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(x+1\right)^{2}.
0=9x^{2}+18x+9-8
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 9 per x^{2}+2x+1.
0=9x^{2}+18x+1
Resteu 9 de 8 per obtenir 1.
9x^{2}+18x+1=0
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
x=\frac{-18±\sqrt{18^{2}-4\times 9}}{2\times 9}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 9 per a, 18 per b i 1 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-18±\sqrt{324-4\times 9}}{2\times 9}
Eleveu 18 al quadrat.
x=\frac{-18±\sqrt{324-36}}{2\times 9}
Multipliqueu -4 per 9.
x=\frac{-18±\sqrt{288}}{2\times 9}
Sumeu 324 i -36.
x=\frac{-18±12\sqrt{2}}{2\times 9}
Calculeu l'arrel quadrada de 288.
x=\frac{-18±12\sqrt{2}}{18}
Multipliqueu 2 per 9.
x=\frac{12\sqrt{2}-18}{18}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-18±12\sqrt{2}}{18} quan ± és més. Sumeu -18 i 12\sqrt{2}.
x=\frac{2\sqrt{2}}{3}-1
Dividiu -18+12\sqrt{2} per 18.
x=\frac{-12\sqrt{2}-18}{18}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-18±12\sqrt{2}}{18} quan ± és menys. Resteu 12\sqrt{2} de -18.
x=-\frac{2\sqrt{2}}{3}-1
Dividiu -18-12\sqrt{2} per 18.
x=\frac{2\sqrt{2}}{3}-1 x=-\frac{2\sqrt{2}}{3}-1
L'equació ja s'ha resolt.
0=9\left(x^{2}+2x+1\right)-8
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(x+1\right)^{2}.
0=9x^{2}+18x+9-8
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 9 per x^{2}+2x+1.
0=9x^{2}+18x+1
Resteu 9 de 8 per obtenir 1.
9x^{2}+18x+1=0
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
9x^{2}+18x=-1
Resteu 1 en tots dos costats. Qualsevol valor restat a zero dóna com a resultat la seva negació.
\frac{9x^{2}+18x}{9}=-\frac{1}{9}
Dividiu els dos costats per 9.
x^{2}+\frac{18}{9}x=-\frac{1}{9}
En dividir per 9 es desfà la multiplicació per 9.
x^{2}+2x=-\frac{1}{9}
Dividiu 18 per 9.
x^{2}+2x+1^{2}=-\frac{1}{9}+1^{2}
Dividiu 2, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir 1. A continuació, sumeu el quadrat del nombre 1 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+2x+1=-\frac{1}{9}+1
Eleveu 1 al quadrat.
x^{2}+2x+1=\frac{8}{9}
Sumeu -\frac{1}{9} i 1.
\left(x+1\right)^{2}=\frac{8}{9}
Factor x^{2}+2x+1. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+1\right)^{2}}=\sqrt{\frac{8}{9}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+1=\frac{2\sqrt{2}}{3} x+1=-\frac{2\sqrt{2}}{3}
Simplifiqueu.
x=\frac{2\sqrt{2}}{3}-1 x=-\frac{2\sqrt{2}}{3}-1
Resteu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}