Resoleu x (complex solution)
x=\frac{\sqrt{15}i}{12}+\frac{1}{4}\approx 0,25+0,322748612i
x=-\frac{\sqrt{15}i}{12}+\frac{1}{4}\approx 0,25-0,322748612i
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
6x^{2}-3x+1=0
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
x=\frac{-\left(-3\right)±\sqrt{\left(-3\right)^{2}-4\times 6}}{2\times 6}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 6 per a, -3 per b i 1 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-3\right)±\sqrt{9-4\times 6}}{2\times 6}
Eleveu -3 al quadrat.
x=\frac{-\left(-3\right)±\sqrt{9-24}}{2\times 6}
Multipliqueu -4 per 6.
x=\frac{-\left(-3\right)±\sqrt{-15}}{2\times 6}
Sumeu 9 i -24.
x=\frac{-\left(-3\right)±\sqrt{15}i}{2\times 6}
Calculeu l'arrel quadrada de -15.
x=\frac{3±\sqrt{15}i}{2\times 6}
El contrari de -3 és 3.
x=\frac{3±\sqrt{15}i}{12}
Multipliqueu 2 per 6.
x=\frac{3+\sqrt{15}i}{12}
Ara resoleu l'equació x=\frac{3±\sqrt{15}i}{12} quan ± és més. Sumeu 3 i i\sqrt{15}.
x=\frac{\sqrt{15}i}{12}+\frac{1}{4}
Dividiu 3+i\sqrt{15} per 12.
x=\frac{-\sqrt{15}i+3}{12}
Ara resoleu l'equació x=\frac{3±\sqrt{15}i}{12} quan ± és menys. Resteu i\sqrt{15} de 3.
x=-\frac{\sqrt{15}i}{12}+\frac{1}{4}
Dividiu 3-i\sqrt{15} per 12.
x=\frac{\sqrt{15}i}{12}+\frac{1}{4} x=-\frac{\sqrt{15}i}{12}+\frac{1}{4}
L'equació ja s'ha resolt.
6x^{2}-3x+1=0
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
6x^{2}-3x=-1
Resteu 1 en tots dos costats. Qualsevol valor restat a zero dóna com a resultat la seva negació.
\frac{6x^{2}-3x}{6}=-\frac{1}{6}
Dividiu els dos costats per 6.
x^{2}+\left(-\frac{3}{6}\right)x=-\frac{1}{6}
En dividir per 6 es desfà la multiplicació per 6.
x^{2}-\frac{1}{2}x=-\frac{1}{6}
Redueix la fracció \frac{-3}{6} al màxim extraient i anul·lant 3.
x^{2}-\frac{1}{2}x+\left(-\frac{1}{4}\right)^{2}=-\frac{1}{6}+\left(-\frac{1}{4}\right)^{2}
Dividiu -\frac{1}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{1}{2}x+\frac{1}{16}=-\frac{1}{6}+\frac{1}{16}
Per elevar -\frac{1}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{1}{2}x+\frac{1}{16}=-\frac{5}{48}
Sumeu -\frac{1}{6} i \frac{1}{16} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{1}{4}\right)^{2}=-\frac{5}{48}
Factor x^{2}-\frac{1}{2}x+\frac{1}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{1}{4}\right)^{2}}=\sqrt{-\frac{5}{48}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{1}{4}=\frac{\sqrt{15}i}{12} x-\frac{1}{4}=-\frac{\sqrt{15}i}{12}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{15}i}{12}+\frac{1}{4} x=-\frac{\sqrt{15}i}{12}+\frac{1}{4}
Sumeu \frac{1}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}