Resoleu x
x=\frac{\sqrt{5}-3}{2}\approx -0,381966011
x=\frac{-\sqrt{5}-3}{2}\approx -2,618033989
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2x^{2}+6x+2=0
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
x=\frac{-6±\sqrt{6^{2}-4\times 2\times 2}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, 6 per b i 2 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-6±\sqrt{36-4\times 2\times 2}}{2\times 2}
Eleveu 6 al quadrat.
x=\frac{-6±\sqrt{36-8\times 2}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
x=\frac{-6±\sqrt{36-16}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per 2.
x=\frac{-6±\sqrt{20}}{2\times 2}
Sumeu 36 i -16.
x=\frac{-6±2\sqrt{5}}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de 20.
x=\frac{-6±2\sqrt{5}}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
x=\frac{2\sqrt{5}-6}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-6±2\sqrt{5}}{4} quan ± és més. Sumeu -6 i 2\sqrt{5}.
x=\frac{\sqrt{5}-3}{2}
Dividiu -6+2\sqrt{5} per 4.
x=\frac{-2\sqrt{5}-6}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-6±2\sqrt{5}}{4} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{5} de -6.
x=\frac{-\sqrt{5}-3}{2}
Dividiu -6-2\sqrt{5} per 4.
x=\frac{\sqrt{5}-3}{2} x=\frac{-\sqrt{5}-3}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
2x^{2}+6x+2=0
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
2x^{2}+6x=-2
Resteu 2 en tots dos costats. Qualsevol valor restat a zero dóna com a resultat la seva negació.
\frac{2x^{2}+6x}{2}=-\frac{2}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
x^{2}+\frac{6}{2}x=-\frac{2}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
x^{2}+3x=-\frac{2}{2}
Dividiu 6 per 2.
x^{2}+3x=-1
Dividiu -2 per 2.
x^{2}+3x+\left(\frac{3}{2}\right)^{2}=-1+\left(\frac{3}{2}\right)^{2}
Dividiu 3, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{3}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{3}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+3x+\frac{9}{4}=-1+\frac{9}{4}
Per elevar \frac{3}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+3x+\frac{9}{4}=\frac{5}{4}
Sumeu -1 i \frac{9}{4}.
\left(x+\frac{3}{2}\right)^{2}=\frac{5}{4}
Factor x^{2}+3x+\frac{9}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{3}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{5}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{3}{2}=\frac{\sqrt{5}}{2} x+\frac{3}{2}=-\frac{\sqrt{5}}{2}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{5}-3}{2} x=\frac{-\sqrt{5}-3}{2}
Resteu \frac{3}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}