Resoleu a
a=\frac{1}{4}=0,25
a=-1
Compartir
Copiat al porta-retalls
a+b=-3 ab=-4=-4
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a -4a^{2}+aa+ba+1. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
1,-4 2,-2
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és negatiu, el número negatiu té un valor més absolut que el positiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -4 de producte.
1-4=-3 2-2=0
Calculeu la suma de cada parell.
a=1 b=-4
La solució és la parella que atorga -3 de suma.
\left(-4a^{2}+a\right)+\left(-4a+1\right)
Reescriviu -4a^{2}-3a+1 com a \left(-4a^{2}+a\right)+\left(-4a+1\right).
-a\left(4a-1\right)-\left(4a-1\right)
-a al primer grup i -1 al segon grup.
\left(4a-1\right)\left(-a-1\right)
Simplifiqueu el terme comú 4a-1 mitjançant la propietat distributiva.
a=\frac{1}{4} a=-1
Per trobar solucions d'equació, resoleu 4a-1=0 i -a-1=0.
-4a^{2}-3a+1=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
a=\frac{-\left(-3\right)±\sqrt{\left(-3\right)^{2}-4\left(-4\right)}}{2\left(-4\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -4 per a, -3 per b i 1 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
a=\frac{-\left(-3\right)±\sqrt{9-4\left(-4\right)}}{2\left(-4\right)}
Eleveu -3 al quadrat.
a=\frac{-\left(-3\right)±\sqrt{9+16}}{2\left(-4\right)}
Multipliqueu -4 per -4.
a=\frac{-\left(-3\right)±\sqrt{25}}{2\left(-4\right)}
Sumeu 9 i 16.
a=\frac{-\left(-3\right)±5}{2\left(-4\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de 25.
a=\frac{3±5}{2\left(-4\right)}
El contrari de -3 és 3.
a=\frac{3±5}{-8}
Multipliqueu 2 per -4.
a=\frac{8}{-8}
Ara resoleu l'equació a=\frac{3±5}{-8} quan ± és més. Sumeu 3 i 5.
a=-1
Dividiu 8 per -8.
a=-\frac{2}{-8}
Ara resoleu l'equació a=\frac{3±5}{-8} quan ± és menys. Resteu 5 de 3.
a=\frac{1}{4}
Redueix la fracció \frac{-2}{-8} al màxim extraient i anul·lant 2.
a=-1 a=\frac{1}{4}
L'equació ja s'ha resolt.
-4a^{2}-3a+1=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
-4a^{2}-3a+1-1=-1
Resteu 1 als dos costats de l'equació.
-4a^{2}-3a=-1
En restar 1 a si mateix s'obté 0.
\frac{-4a^{2}-3a}{-4}=-\frac{1}{-4}
Dividiu els dos costats per -4.
a^{2}+\left(-\frac{3}{-4}\right)a=-\frac{1}{-4}
En dividir per -4 es desfà la multiplicació per -4.
a^{2}+\frac{3}{4}a=-\frac{1}{-4}
Dividiu -3 per -4.
a^{2}+\frac{3}{4}a=\frac{1}{4}
Dividiu -1 per -4.
a^{2}+\frac{3}{4}a+\left(\frac{3}{8}\right)^{2}=\frac{1}{4}+\left(\frac{3}{8}\right)^{2}
Dividiu \frac{3}{4}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{3}{8}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{3}{8} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
a^{2}+\frac{3}{4}a+\frac{9}{64}=\frac{1}{4}+\frac{9}{64}
Per elevar \frac{3}{8} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
a^{2}+\frac{3}{4}a+\frac{9}{64}=\frac{25}{64}
Sumeu \frac{1}{4} i \frac{9}{64} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(a+\frac{3}{8}\right)^{2}=\frac{25}{64}
Factor a^{2}+\frac{3}{4}a+\frac{9}{64}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(a+\frac{3}{8}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{25}{64}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
a+\frac{3}{8}=\frac{5}{8} a+\frac{3}{8}=-\frac{5}{8}
Simplifiqueu.
a=\frac{1}{4} a=-1
Resteu \frac{3}{8} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}