Resoleu x
x = -\frac{5}{3} = -1\frac{2}{3} \approx -1,666666667
x=1
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
a+b=-2 ab=-3\times 5=-15
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a -3x^{2}+ax+bx+5. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
1,-15 3,-5
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és negatiu, el número negatiu té un valor més absolut que el positiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -15 de producte.
1-15=-14 3-5=-2
Calculeu la suma de cada parell.
a=3 b=-5
La solució és la parella que atorga -2 de suma.
\left(-3x^{2}+3x\right)+\left(-5x+5\right)
Reescriviu -3x^{2}-2x+5 com a \left(-3x^{2}+3x\right)+\left(-5x+5\right).
3x\left(-x+1\right)+5\left(-x+1\right)
3x al primer grup i 5 al segon grup.
\left(-x+1\right)\left(3x+5\right)
Simplifiqueu el terme comú -x+1 mitjançant la propietat distributiva.
x=1 x=-\frac{5}{3}
Per trobar solucions d'equació, resoleu -x+1=0 i 3x+5=0.
-3x^{2}-2x+5=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{\left(-2\right)^{2}-4\left(-3\right)\times 5}}{2\left(-3\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -3 per a, -2 per b i 5 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4-4\left(-3\right)\times 5}}{2\left(-3\right)}
Eleveu -2 al quadrat.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4+12\times 5}}{2\left(-3\right)}
Multipliqueu -4 per -3.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4+60}}{2\left(-3\right)}
Multipliqueu 12 per 5.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{64}}{2\left(-3\right)}
Sumeu 4 i 60.
x=\frac{-\left(-2\right)±8}{2\left(-3\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de 64.
x=\frac{2±8}{2\left(-3\right)}
El contrari de -2 és 2.
x=\frac{2±8}{-6}
Multipliqueu 2 per -3.
x=\frac{10}{-6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{2±8}{-6} quan ± és més. Sumeu 2 i 8.
x=-\frac{5}{3}
Redueix la fracció \frac{10}{-6} al màxim extraient i anul·lant 2.
x=-\frac{6}{-6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{2±8}{-6} quan ± és menys. Resteu 8 de 2.
x=1
Dividiu -6 per -6.
x=-\frac{5}{3} x=1
L'equació ja s'ha resolt.
-3x^{2}-2x+5=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
-3x^{2}-2x+5-5=-5
Resteu 5 als dos costats de l'equació.
-3x^{2}-2x=-5
En restar 5 a si mateix s'obté 0.
\frac{-3x^{2}-2x}{-3}=-\frac{5}{-3}
Dividiu els dos costats per -3.
x^{2}+\left(-\frac{2}{-3}\right)x=-\frac{5}{-3}
En dividir per -3 es desfà la multiplicació per -3.
x^{2}+\frac{2}{3}x=-\frac{5}{-3}
Dividiu -2 per -3.
x^{2}+\frac{2}{3}x=\frac{5}{3}
Dividiu -5 per -3.
x^{2}+\frac{2}{3}x+\left(\frac{1}{3}\right)^{2}=\frac{5}{3}+\left(\frac{1}{3}\right)^{2}
Dividiu \frac{2}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{3}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{3} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}=\frac{5}{3}+\frac{1}{9}
Per elevar \frac{1}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}=\frac{16}{9}
Sumeu \frac{5}{3} i \frac{1}{9} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{1}{3}\right)^{2}=\frac{16}{9}
Factor x^{2}+\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{3}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{16}{9}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{3}=\frac{4}{3} x+\frac{1}{3}=-\frac{4}{3}
Simplifiqueu.
x=1 x=-\frac{5}{3}
Resteu \frac{1}{3} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}