Resoleu x
x=\frac{\sqrt{77}}{3}+1\approx 3,924988129
x=-\frac{\sqrt{77}}{3}+1\approx -1,924988129
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
-9x^{2}+18x+68=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-18±\sqrt{18^{2}-4\left(-9\right)\times 68}}{2\left(-9\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -9 per a, 18 per b i 68 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-18±\sqrt{324-4\left(-9\right)\times 68}}{2\left(-9\right)}
Eleveu 18 al quadrat.
x=\frac{-18±\sqrt{324+36\times 68}}{2\left(-9\right)}
Multipliqueu -4 per -9.
x=\frac{-18±\sqrt{324+2448}}{2\left(-9\right)}
Multipliqueu 36 per 68.
x=\frac{-18±\sqrt{2772}}{2\left(-9\right)}
Sumeu 324 i 2448.
x=\frac{-18±6\sqrt{77}}{2\left(-9\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de 2772.
x=\frac{-18±6\sqrt{77}}{-18}
Multipliqueu 2 per -9.
x=\frac{6\sqrt{77}-18}{-18}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-18±6\sqrt{77}}{-18} quan ± és més. Sumeu -18 i 6\sqrt{77}.
x=-\frac{\sqrt{77}}{3}+1
Dividiu -18+6\sqrt{77} per -18.
x=\frac{-6\sqrt{77}-18}{-18}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-18±6\sqrt{77}}{-18} quan ± és menys. Resteu 6\sqrt{77} de -18.
x=\frac{\sqrt{77}}{3}+1
Dividiu -18-6\sqrt{77} per -18.
x=-\frac{\sqrt{77}}{3}+1 x=\frac{\sqrt{77}}{3}+1
L'equació ja s'ha resolt.
-9x^{2}+18x+68=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
-9x^{2}+18x+68-68=-68
Resteu 68 als dos costats de l'equació.
-9x^{2}+18x=-68
En restar 68 a si mateix s'obté 0.
\frac{-9x^{2}+18x}{-9}=-\frac{68}{-9}
Dividiu els dos costats per -9.
x^{2}+\frac{18}{-9}x=-\frac{68}{-9}
En dividir per -9 es desfà la multiplicació per -9.
x^{2}-2x=-\frac{68}{-9}
Dividiu 18 per -9.
x^{2}-2x=\frac{68}{9}
Dividiu -68 per -9.
x^{2}-2x+1=\frac{68}{9}+1
Dividiu -2, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -1. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -1 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-2x+1=\frac{77}{9}
Sumeu \frac{68}{9} i 1.
\left(x-1\right)^{2}=\frac{77}{9}
Factor x^{2}-2x+1. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-1\right)^{2}}=\sqrt{\frac{77}{9}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-1=\frac{\sqrt{77}}{3} x-1=-\frac{\sqrt{77}}{3}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{77}}{3}+1 x=-\frac{\sqrt{77}}{3}+1
Sumeu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}