Resoleu x (complex solution)
x=\frac{-1+\sqrt{11}i}{6}\approx -0,166666667+0,552770798i
x=\frac{-\sqrt{11}i-1}{6}\approx -0,166666667-0,552770798i
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
-5x^{2}-2-x^{2}=2x
Resteu x^{2} en tots dos costats.
-6x^{2}-2=2x
Combineu -5x^{2} i -x^{2} per obtenir -6x^{2}.
-6x^{2}-2-2x=0
Resteu 2x en tots dos costats.
-6x^{2}-2x-2=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{\left(-2\right)^{2}-4\left(-6\right)\left(-2\right)}}{2\left(-6\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -6 per a, -2 per b i -2 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4-4\left(-6\right)\left(-2\right)}}{2\left(-6\right)}
Eleveu -2 al quadrat.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4+24\left(-2\right)}}{2\left(-6\right)}
Multipliqueu -4 per -6.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4-48}}{2\left(-6\right)}
Multipliqueu 24 per -2.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{-44}}{2\left(-6\right)}
Sumeu 4 i -48.
x=\frac{-\left(-2\right)±2\sqrt{11}i}{2\left(-6\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de -44.
x=\frac{2±2\sqrt{11}i}{2\left(-6\right)}
El contrari de -2 és 2.
x=\frac{2±2\sqrt{11}i}{-12}
Multipliqueu 2 per -6.
x=\frac{2+2\sqrt{11}i}{-12}
Ara resoleu l'equació x=\frac{2±2\sqrt{11}i}{-12} quan ± és més. Sumeu 2 i 2i\sqrt{11}.
x=\frac{-\sqrt{11}i-1}{6}
Dividiu 2+2i\sqrt{11} per -12.
x=\frac{-2\sqrt{11}i+2}{-12}
Ara resoleu l'equació x=\frac{2±2\sqrt{11}i}{-12} quan ± és menys. Resteu 2i\sqrt{11} de 2.
x=\frac{-1+\sqrt{11}i}{6}
Dividiu 2-2i\sqrt{11} per -12.
x=\frac{-\sqrt{11}i-1}{6} x=\frac{-1+\sqrt{11}i}{6}
L'equació ja s'ha resolt.
-5x^{2}-2-x^{2}=2x
Resteu x^{2} en tots dos costats.
-6x^{2}-2=2x
Combineu -5x^{2} i -x^{2} per obtenir -6x^{2}.
-6x^{2}-2-2x=0
Resteu 2x en tots dos costats.
-6x^{2}-2x=2
Afegiu 2 als dos costats. Qualsevol valor més zero dóna com a resultat el mateix valor.
\frac{-6x^{2}-2x}{-6}=\frac{2}{-6}
Dividiu els dos costats per -6.
x^{2}+\left(-\frac{2}{-6}\right)x=\frac{2}{-6}
En dividir per -6 es desfà la multiplicació per -6.
x^{2}+\frac{1}{3}x=\frac{2}{-6}
Redueix la fracció \frac{-2}{-6} al màxim extraient i anul·lant 2.
x^{2}+\frac{1}{3}x=-\frac{1}{3}
Redueix la fracció \frac{2}{-6} al màxim extraient i anul·lant 2.
x^{2}+\frac{1}{3}x+\left(\frac{1}{6}\right)^{2}=-\frac{1}{3}+\left(\frac{1}{6}\right)^{2}
Dividiu \frac{1}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{6}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{6} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{1}{3}x+\frac{1}{36}=-\frac{1}{3}+\frac{1}{36}
Per elevar \frac{1}{6} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{1}{3}x+\frac{1}{36}=-\frac{11}{36}
Sumeu -\frac{1}{3} i \frac{1}{36} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{1}{6}\right)^{2}=-\frac{11}{36}
Factor x^{2}+\frac{1}{3}x+\frac{1}{36}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{6}\right)^{2}}=\sqrt{-\frac{11}{36}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{6}=\frac{\sqrt{11}i}{6} x+\frac{1}{6}=-\frac{\sqrt{11}i}{6}
Simplifiqueu.
x=\frac{-1+\sqrt{11}i}{6} x=\frac{-\sqrt{11}i-1}{6}
Resteu \frac{1}{6} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}