Resoleu t
t=\frac{-\sqrt{489}i+1}{49}\approx 0,020408163-0,451292743i
t=\frac{1+\sqrt{489}i}{49}\approx 0,020408163+0,451292743i
Compartir
Copiat al porta-retalls
-49t^{2}+2t-10=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
t=\frac{-2±\sqrt{2^{2}-4\left(-49\right)\left(-10\right)}}{2\left(-49\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -49 per a, 2 per b i -10 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
t=\frac{-2±\sqrt{4-4\left(-49\right)\left(-10\right)}}{2\left(-49\right)}
Eleveu 2 al quadrat.
t=\frac{-2±\sqrt{4+196\left(-10\right)}}{2\left(-49\right)}
Multipliqueu -4 per -49.
t=\frac{-2±\sqrt{4-1960}}{2\left(-49\right)}
Multipliqueu 196 per -10.
t=\frac{-2±\sqrt{-1956}}{2\left(-49\right)}
Sumeu 4 i -1960.
t=\frac{-2±2\sqrt{489}i}{2\left(-49\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de -1956.
t=\frac{-2±2\sqrt{489}i}{-98}
Multipliqueu 2 per -49.
t=\frac{-2+2\sqrt{489}i}{-98}
Ara resoleu l'equació t=\frac{-2±2\sqrt{489}i}{-98} quan ± és més. Sumeu -2 i 2i\sqrt{489}.
t=\frac{-\sqrt{489}i+1}{49}
Dividiu -2+2i\sqrt{489} per -98.
t=\frac{-2\sqrt{489}i-2}{-98}
Ara resoleu l'equació t=\frac{-2±2\sqrt{489}i}{-98} quan ± és menys. Resteu 2i\sqrt{489} de -2.
t=\frac{1+\sqrt{489}i}{49}
Dividiu -2-2i\sqrt{489} per -98.
t=\frac{-\sqrt{489}i+1}{49} t=\frac{1+\sqrt{489}i}{49}
L'equació ja s'ha resolt.
-49t^{2}+2t-10=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
-49t^{2}+2t-10-\left(-10\right)=-\left(-10\right)
Sumeu 10 als dos costats de l'equació.
-49t^{2}+2t=-\left(-10\right)
En restar -10 a si mateix s'obté 0.
-49t^{2}+2t=10
Resteu -10 de 0.
\frac{-49t^{2}+2t}{-49}=\frac{10}{-49}
Dividiu els dos costats per -49.
t^{2}+\frac{2}{-49}t=\frac{10}{-49}
En dividir per -49 es desfà la multiplicació per -49.
t^{2}-\frac{2}{49}t=\frac{10}{-49}
Dividiu 2 per -49.
t^{2}-\frac{2}{49}t=-\frac{10}{49}
Dividiu 10 per -49.
t^{2}-\frac{2}{49}t+\left(-\frac{1}{49}\right)^{2}=-\frac{10}{49}+\left(-\frac{1}{49}\right)^{2}
Dividiu -\frac{2}{49}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{49}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{49} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
t^{2}-\frac{2}{49}t+\frac{1}{2401}=-\frac{10}{49}+\frac{1}{2401}
Per elevar -\frac{1}{49} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
t^{2}-\frac{2}{49}t+\frac{1}{2401}=-\frac{489}{2401}
Sumeu -\frac{10}{49} i \frac{1}{2401} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(t-\frac{1}{49}\right)^{2}=-\frac{489}{2401}
Factor t^{2}-\frac{2}{49}t+\frac{1}{2401}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(t-\frac{1}{49}\right)^{2}}=\sqrt{-\frac{489}{2401}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
t-\frac{1}{49}=\frac{\sqrt{489}i}{49} t-\frac{1}{49}=-\frac{\sqrt{489}i}{49}
Simplifiqueu.
t=\frac{1+\sqrt{489}i}{49} t=\frac{-\sqrt{489}i+1}{49}
Sumeu \frac{1}{49} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}