Resoleu x
x=1
x=\frac{1}{2}=0,5
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
-4x^{2}+6x-2=0
Resteu 2 en tots dos costats.
-2x^{2}+3x-1=0
Dividiu els dos costats per 2.
a+b=3 ab=-2\left(-1\right)=2
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a -2x^{2}+ax+bx-1. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
a=2 b=1
Com que ab és positiu, a i b tenen el mateix inici de sessió. Atès que a+b és positiu, a i b són positius. L'únic parell d'aquest tipus és la solució del sistema.
\left(-2x^{2}+2x\right)+\left(x-1\right)
Reescriviu -2x^{2}+3x-1 com a \left(-2x^{2}+2x\right)+\left(x-1\right).
2x\left(-x+1\right)-\left(-x+1\right)
2x al primer grup i -1 al segon grup.
\left(-x+1\right)\left(2x-1\right)
Simplifiqueu el terme comú -x+1 mitjançant la propietat distributiva.
x=1 x=\frac{1}{2}
Per trobar solucions d'equació, resoleu -x+1=0 i 2x-1=0.
-4x^{2}+6x=2
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
-4x^{2}+6x-2=2-2
Resteu 2 als dos costats de l'equació.
-4x^{2}+6x-2=0
En restar 2 a si mateix s'obté 0.
x=\frac{-6±\sqrt{6^{2}-4\left(-4\right)\left(-2\right)}}{2\left(-4\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -4 per a, 6 per b i -2 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-6±\sqrt{36-4\left(-4\right)\left(-2\right)}}{2\left(-4\right)}
Eleveu 6 al quadrat.
x=\frac{-6±\sqrt{36+16\left(-2\right)}}{2\left(-4\right)}
Multipliqueu -4 per -4.
x=\frac{-6±\sqrt{36-32}}{2\left(-4\right)}
Multipliqueu 16 per -2.
x=\frac{-6±\sqrt{4}}{2\left(-4\right)}
Sumeu 36 i -32.
x=\frac{-6±2}{2\left(-4\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de 4.
x=\frac{-6±2}{-8}
Multipliqueu 2 per -4.
x=-\frac{4}{-8}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-6±2}{-8} quan ± és més. Sumeu -6 i 2.
x=\frac{1}{2}
Redueix la fracció \frac{-4}{-8} al màxim extraient i anul·lant 4.
x=-\frac{8}{-8}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-6±2}{-8} quan ± és menys. Resteu 2 de -6.
x=1
Dividiu -8 per -8.
x=\frac{1}{2} x=1
L'equació ja s'ha resolt.
-4x^{2}+6x=2
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{-4x^{2}+6x}{-4}=\frac{2}{-4}
Dividiu els dos costats per -4.
x^{2}+\frac{6}{-4}x=\frac{2}{-4}
En dividir per -4 es desfà la multiplicació per -4.
x^{2}-\frac{3}{2}x=\frac{2}{-4}
Redueix la fracció \frac{6}{-4} al màxim extraient i anul·lant 2.
x^{2}-\frac{3}{2}x=-\frac{1}{2}
Redueix la fracció \frac{2}{-4} al màxim extraient i anul·lant 2.
x^{2}-\frac{3}{2}x+\left(-\frac{3}{4}\right)^{2}=-\frac{1}{2}+\left(-\frac{3}{4}\right)^{2}
Dividiu -\frac{3}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{3}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{3}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{3}{2}x+\frac{9}{16}=-\frac{1}{2}+\frac{9}{16}
Per elevar -\frac{3}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{3}{2}x+\frac{9}{16}=\frac{1}{16}
Sumeu -\frac{1}{2} i \frac{9}{16} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{3}{4}\right)^{2}=\frac{1}{16}
Factor x^{2}-\frac{3}{2}x+\frac{9}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{3}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{1}{16}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{3}{4}=\frac{1}{4} x-\frac{3}{4}=-\frac{1}{4}
Simplifiqueu.
x=1 x=\frac{1}{2}
Sumeu \frac{3}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}