Resoleu b
b = \frac{\sqrt{105} + 11}{4} \approx 5,311737691
b=\frac{11-\sqrt{105}}{4}\approx 0,188262309
Compartir
Copiat al porta-retalls
-4b^{2}+22b-4=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
b=\frac{-22±\sqrt{22^{2}-4\left(-4\right)\left(-4\right)}}{2\left(-4\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -4 per a, 22 per b i -4 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
b=\frac{-22±\sqrt{484-4\left(-4\right)\left(-4\right)}}{2\left(-4\right)}
Eleveu 22 al quadrat.
b=\frac{-22±\sqrt{484+16\left(-4\right)}}{2\left(-4\right)}
Multipliqueu -4 per -4.
b=\frac{-22±\sqrt{484-64}}{2\left(-4\right)}
Multipliqueu 16 per -4.
b=\frac{-22±\sqrt{420}}{2\left(-4\right)}
Sumeu 484 i -64.
b=\frac{-22±2\sqrt{105}}{2\left(-4\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de 420.
b=\frac{-22±2\sqrt{105}}{-8}
Multipliqueu 2 per -4.
b=\frac{2\sqrt{105}-22}{-8}
Ara resoleu l'equació b=\frac{-22±2\sqrt{105}}{-8} quan ± és més. Sumeu -22 i 2\sqrt{105}.
b=\frac{11-\sqrt{105}}{4}
Dividiu -22+2\sqrt{105} per -8.
b=\frac{-2\sqrt{105}-22}{-8}
Ara resoleu l'equació b=\frac{-22±2\sqrt{105}}{-8} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{105} de -22.
b=\frac{\sqrt{105}+11}{4}
Dividiu -22-2\sqrt{105} per -8.
b=\frac{11-\sqrt{105}}{4} b=\frac{\sqrt{105}+11}{4}
L'equació ja s'ha resolt.
-4b^{2}+22b-4=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
-4b^{2}+22b-4-\left(-4\right)=-\left(-4\right)
Sumeu 4 als dos costats de l'equació.
-4b^{2}+22b=-\left(-4\right)
En restar -4 a si mateix s'obté 0.
-4b^{2}+22b=4
Resteu -4 de 0.
\frac{-4b^{2}+22b}{-4}=\frac{4}{-4}
Dividiu els dos costats per -4.
b^{2}+\frac{22}{-4}b=\frac{4}{-4}
En dividir per -4 es desfà la multiplicació per -4.
b^{2}-\frac{11}{2}b=\frac{4}{-4}
Redueix la fracció \frac{22}{-4} al màxim extraient i anul·lant 2.
b^{2}-\frac{11}{2}b=-1
Dividiu 4 per -4.
b^{2}-\frac{11}{2}b+\left(-\frac{11}{4}\right)^{2}=-1+\left(-\frac{11}{4}\right)^{2}
Dividiu -\frac{11}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{11}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{11}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
b^{2}-\frac{11}{2}b+\frac{121}{16}=-1+\frac{121}{16}
Per elevar -\frac{11}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
b^{2}-\frac{11}{2}b+\frac{121}{16}=\frac{105}{16}
Sumeu -1 i \frac{121}{16}.
\left(b-\frac{11}{4}\right)^{2}=\frac{105}{16}
Factor b^{2}-\frac{11}{2}b+\frac{121}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(b-\frac{11}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{105}{16}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
b-\frac{11}{4}=\frac{\sqrt{105}}{4} b-\frac{11}{4}=-\frac{\sqrt{105}}{4}
Simplifiqueu.
b=\frac{\sqrt{105}+11}{4} b=\frac{11-\sqrt{105}}{4}
Sumeu \frac{11}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}