Resoleu n
n=\frac{\sqrt{7}+5}{9}\approx 0,849527923
n=\frac{5-\sqrt{7}}{9}\approx 0,261583188
Compartir
Copiat al porta-retalls
-4=n\left(18\left(n-1\right)-2\right)
Multipliqueu 2 per 9 per obtenir 18.
-4=n\left(18n-18-2\right)
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 18 per n-1.
-4=n\left(18n-20\right)
Resteu -18 de 2 per obtenir -20.
-4=18n^{2}-20n
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar n per 18n-20.
18n^{2}-20n=-4
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
18n^{2}-20n+4=0
Afegiu 4 als dos costats.
n=\frac{-\left(-20\right)±\sqrt{\left(-20\right)^{2}-4\times 18\times 4}}{2\times 18}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 18 per a, -20 per b i 4 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
n=\frac{-\left(-20\right)±\sqrt{400-4\times 18\times 4}}{2\times 18}
Eleveu -20 al quadrat.
n=\frac{-\left(-20\right)±\sqrt{400-72\times 4}}{2\times 18}
Multipliqueu -4 per 18.
n=\frac{-\left(-20\right)±\sqrt{400-288}}{2\times 18}
Multipliqueu -72 per 4.
n=\frac{-\left(-20\right)±\sqrt{112}}{2\times 18}
Sumeu 400 i -288.
n=\frac{-\left(-20\right)±4\sqrt{7}}{2\times 18}
Calculeu l'arrel quadrada de 112.
n=\frac{20±4\sqrt{7}}{2\times 18}
El contrari de -20 és 20.
n=\frac{20±4\sqrt{7}}{36}
Multipliqueu 2 per 18.
n=\frac{4\sqrt{7}+20}{36}
Ara resoleu l'equació n=\frac{20±4\sqrt{7}}{36} quan ± és més. Sumeu 20 i 4\sqrt{7}.
n=\frac{\sqrt{7}+5}{9}
Dividiu 20+4\sqrt{7} per 36.
n=\frac{20-4\sqrt{7}}{36}
Ara resoleu l'equació n=\frac{20±4\sqrt{7}}{36} quan ± és menys. Resteu 4\sqrt{7} de 20.
n=\frac{5-\sqrt{7}}{9}
Dividiu 20-4\sqrt{7} per 36.
n=\frac{\sqrt{7}+5}{9} n=\frac{5-\sqrt{7}}{9}
L'equació ja s'ha resolt.
-4=n\left(18\left(n-1\right)-2\right)
Multipliqueu 2 per 9 per obtenir 18.
-4=n\left(18n-18-2\right)
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 18 per n-1.
-4=n\left(18n-20\right)
Resteu -18 de 2 per obtenir -20.
-4=18n^{2}-20n
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar n per 18n-20.
18n^{2}-20n=-4
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
\frac{18n^{2}-20n}{18}=-\frac{4}{18}
Dividiu els dos costats per 18.
n^{2}+\left(-\frac{20}{18}\right)n=-\frac{4}{18}
En dividir per 18 es desfà la multiplicació per 18.
n^{2}-\frac{10}{9}n=-\frac{4}{18}
Redueix la fracció \frac{-20}{18} al màxim extraient i anul·lant 2.
n^{2}-\frac{10}{9}n=-\frac{2}{9}
Redueix la fracció \frac{-4}{18} al màxim extraient i anul·lant 2.
n^{2}-\frac{10}{9}n+\left(-\frac{5}{9}\right)^{2}=-\frac{2}{9}+\left(-\frac{5}{9}\right)^{2}
Dividiu -\frac{10}{9}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{5}{9}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{5}{9} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
n^{2}-\frac{10}{9}n+\frac{25}{81}=-\frac{2}{9}+\frac{25}{81}
Per elevar -\frac{5}{9} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
n^{2}-\frac{10}{9}n+\frac{25}{81}=\frac{7}{81}
Sumeu -\frac{2}{9} i \frac{25}{81} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(n-\frac{5}{9}\right)^{2}=\frac{7}{81}
Factor n^{2}-\frac{10}{9}n+\frac{25}{81}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(n-\frac{5}{9}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{7}{81}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
n-\frac{5}{9}=\frac{\sqrt{7}}{9} n-\frac{5}{9}=-\frac{\sqrt{7}}{9}
Simplifiqueu.
n=\frac{\sqrt{7}+5}{9} n=\frac{5-\sqrt{7}}{9}
Sumeu \frac{5}{9} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}