Resoleu x
x = \frac{\sqrt{19} + 3}{2} \approx 3,679449472
x=\frac{3-\sqrt{19}}{2}\approx -0,679449472
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
-39+4x^{2}-12x+9=2\left(-10\right)
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a-b\right)^{2}=a^{2}-2ab+b^{2} per desenvolupar \left(2x-3\right)^{2}.
-30+4x^{2}-12x=2\left(-10\right)
Sumeu -39 més 9 per obtenir -30.
-30+4x^{2}-12x=-20
Multipliqueu 2 per -10 per obtenir -20.
-30+4x^{2}-12x+20=0
Afegiu 20 als dos costats.
-10+4x^{2}-12x=0
Sumeu -30 més 20 per obtenir -10.
4x^{2}-12x-10=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-12\right)±\sqrt{\left(-12\right)^{2}-4\times 4\left(-10\right)}}{2\times 4}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 4 per a, -12 per b i -10 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-12\right)±\sqrt{144-4\times 4\left(-10\right)}}{2\times 4}
Eleveu -12 al quadrat.
x=\frac{-\left(-12\right)±\sqrt{144-16\left(-10\right)}}{2\times 4}
Multipliqueu -4 per 4.
x=\frac{-\left(-12\right)±\sqrt{144+160}}{2\times 4}
Multipliqueu -16 per -10.
x=\frac{-\left(-12\right)±\sqrt{304}}{2\times 4}
Sumeu 144 i 160.
x=\frac{-\left(-12\right)±4\sqrt{19}}{2\times 4}
Calculeu l'arrel quadrada de 304.
x=\frac{12±4\sqrt{19}}{2\times 4}
El contrari de -12 és 12.
x=\frac{12±4\sqrt{19}}{8}
Multipliqueu 2 per 4.
x=\frac{4\sqrt{19}+12}{8}
Ara resoleu l'equació x=\frac{12±4\sqrt{19}}{8} quan ± és més. Sumeu 12 i 4\sqrt{19}.
x=\frac{\sqrt{19}+3}{2}
Dividiu 12+4\sqrt{19} per 8.
x=\frac{12-4\sqrt{19}}{8}
Ara resoleu l'equació x=\frac{12±4\sqrt{19}}{8} quan ± és menys. Resteu 4\sqrt{19} de 12.
x=\frac{3-\sqrt{19}}{2}
Dividiu 12-4\sqrt{19} per 8.
x=\frac{\sqrt{19}+3}{2} x=\frac{3-\sqrt{19}}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
-39+4x^{2}-12x+9=2\left(-10\right)
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a-b\right)^{2}=a^{2}-2ab+b^{2} per desenvolupar \left(2x-3\right)^{2}.
-30+4x^{2}-12x=2\left(-10\right)
Sumeu -39 més 9 per obtenir -30.
-30+4x^{2}-12x=-20
Multipliqueu 2 per -10 per obtenir -20.
4x^{2}-12x=-20+30
Afegiu 30 als dos costats.
4x^{2}-12x=10
Sumeu -20 més 30 per obtenir 10.
\frac{4x^{2}-12x}{4}=\frac{10}{4}
Dividiu els dos costats per 4.
x^{2}+\left(-\frac{12}{4}\right)x=\frac{10}{4}
En dividir per 4 es desfà la multiplicació per 4.
x^{2}-3x=\frac{10}{4}
Dividiu -12 per 4.
x^{2}-3x=\frac{5}{2}
Redueix la fracció \frac{10}{4} al màxim extraient i anul·lant 2.
x^{2}-3x+\left(-\frac{3}{2}\right)^{2}=\frac{5}{2}+\left(-\frac{3}{2}\right)^{2}
Dividiu -3, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{3}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{3}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-3x+\frac{9}{4}=\frac{5}{2}+\frac{9}{4}
Per elevar -\frac{3}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-3x+\frac{9}{4}=\frac{19}{4}
Sumeu \frac{5}{2} i \frac{9}{4} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{3}{2}\right)^{2}=\frac{19}{4}
Factor x^{2}-3x+\frac{9}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{3}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{19}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{3}{2}=\frac{\sqrt{19}}{2} x-\frac{3}{2}=-\frac{\sqrt{19}}{2}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{19}+3}{2} x=\frac{3-\sqrt{19}}{2}
Sumeu \frac{3}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}