Resoleu k
k=2\sqrt{7}-3\approx 2,291502622
k=-2\sqrt{7}-3\approx -8,291502622
Compartir
Copiat al porta-retalls
-3k^{2}-18k+57=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
k=\frac{-\left(-18\right)±\sqrt{\left(-18\right)^{2}-4\left(-3\right)\times 57}}{2\left(-3\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -3 per a, -18 per b i 57 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
k=\frac{-\left(-18\right)±\sqrt{324-4\left(-3\right)\times 57}}{2\left(-3\right)}
Eleveu -18 al quadrat.
k=\frac{-\left(-18\right)±\sqrt{324+12\times 57}}{2\left(-3\right)}
Multipliqueu -4 per -3.
k=\frac{-\left(-18\right)±\sqrt{324+684}}{2\left(-3\right)}
Multipliqueu 12 per 57.
k=\frac{-\left(-18\right)±\sqrt{1008}}{2\left(-3\right)}
Sumeu 324 i 684.
k=\frac{-\left(-18\right)±12\sqrt{7}}{2\left(-3\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de 1008.
k=\frac{18±12\sqrt{7}}{2\left(-3\right)}
El contrari de -18 és 18.
k=\frac{18±12\sqrt{7}}{-6}
Multipliqueu 2 per -3.
k=\frac{12\sqrt{7}+18}{-6}
Ara resoleu l'equació k=\frac{18±12\sqrt{7}}{-6} quan ± és més. Sumeu 18 i 12\sqrt{7}.
k=-2\sqrt{7}-3
Dividiu 18+12\sqrt{7} per -6.
k=\frac{18-12\sqrt{7}}{-6}
Ara resoleu l'equació k=\frac{18±12\sqrt{7}}{-6} quan ± és menys. Resteu 12\sqrt{7} de 18.
k=2\sqrt{7}-3
Dividiu 18-12\sqrt{7} per -6.
k=-2\sqrt{7}-3 k=2\sqrt{7}-3
L'equació ja s'ha resolt.
-3k^{2}-18k+57=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
-3k^{2}-18k+57-57=-57
Resteu 57 als dos costats de l'equació.
-3k^{2}-18k=-57
En restar 57 a si mateix s'obté 0.
\frac{-3k^{2}-18k}{-3}=-\frac{57}{-3}
Dividiu els dos costats per -3.
k^{2}+\left(-\frac{18}{-3}\right)k=-\frac{57}{-3}
En dividir per -3 es desfà la multiplicació per -3.
k^{2}+6k=-\frac{57}{-3}
Dividiu -18 per -3.
k^{2}+6k=19
Dividiu -57 per -3.
k^{2}+6k+3^{2}=19+3^{2}
Dividiu 6, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir 3. A continuació, sumeu el quadrat del nombre 3 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
k^{2}+6k+9=19+9
Eleveu 3 al quadrat.
k^{2}+6k+9=28
Sumeu 19 i 9.
\left(k+3\right)^{2}=28
Factor k^{2}+6k+9. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(k+3\right)^{2}}=\sqrt{28}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
k+3=2\sqrt{7} k+3=-2\sqrt{7}
Simplifiqueu.
k=2\sqrt{7}-3 k=-2\sqrt{7}-3
Resteu 3 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}