Resoleu x
x = \frac{\sqrt{31} + 1}{2} \approx 3,283882181
x=\frac{1-\sqrt{31}}{2}\approx -2,283882181
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
-2x^{2}+2x+15=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-2±\sqrt{2^{2}-4\left(-2\right)\times 15}}{2\left(-2\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -2 per a, 2 per b i 15 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-2±\sqrt{4-4\left(-2\right)\times 15}}{2\left(-2\right)}
Eleveu 2 al quadrat.
x=\frac{-2±\sqrt{4+8\times 15}}{2\left(-2\right)}
Multipliqueu -4 per -2.
x=\frac{-2±\sqrt{4+120}}{2\left(-2\right)}
Multipliqueu 8 per 15.
x=\frac{-2±\sqrt{124}}{2\left(-2\right)}
Sumeu 4 i 120.
x=\frac{-2±2\sqrt{31}}{2\left(-2\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de 124.
x=\frac{-2±2\sqrt{31}}{-4}
Multipliqueu 2 per -2.
x=\frac{2\sqrt{31}-2}{-4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-2±2\sqrt{31}}{-4} quan ± és més. Sumeu -2 i 2\sqrt{31}.
x=\frac{1-\sqrt{31}}{2}
Dividiu -2+2\sqrt{31} per -4.
x=\frac{-2\sqrt{31}-2}{-4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-2±2\sqrt{31}}{-4} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{31} de -2.
x=\frac{\sqrt{31}+1}{2}
Dividiu -2-2\sqrt{31} per -4.
x=\frac{1-\sqrt{31}}{2} x=\frac{\sqrt{31}+1}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
-2x^{2}+2x+15=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
-2x^{2}+2x+15-15=-15
Resteu 15 als dos costats de l'equació.
-2x^{2}+2x=-15
En restar 15 a si mateix s'obté 0.
\frac{-2x^{2}+2x}{-2}=-\frac{15}{-2}
Dividiu els dos costats per -2.
x^{2}+\frac{2}{-2}x=-\frac{15}{-2}
En dividir per -2 es desfà la multiplicació per -2.
x^{2}-x=-\frac{15}{-2}
Dividiu 2 per -2.
x^{2}-x=\frac{15}{2}
Dividiu -15 per -2.
x^{2}-x+\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{15}{2}+\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}
Dividiu -1, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-x+\frac{1}{4}=\frac{15}{2}+\frac{1}{4}
Per elevar -\frac{1}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-x+\frac{1}{4}=\frac{31}{4}
Sumeu \frac{15}{2} i \frac{1}{4} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{31}{4}
Factor x^{2}-x+\frac{1}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{1}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{31}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{1}{2}=\frac{\sqrt{31}}{2} x-\frac{1}{2}=-\frac{\sqrt{31}}{2}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{31}+1}{2} x=\frac{1-\sqrt{31}}{2}
Sumeu \frac{1}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}